SUMMER OF SOUL (...OR, WHEN THE REVOLUTION COULD NOT BE TELEVISED)

Títol original 
SUMMER OF SOUL (...OR, WHEN THE REVOLUTION COULD NOT BE TELEVISED)

Summer of Soul Trailer Oficial Sub Español

Llengües Anglès, amb subtítols en espanyol

Fitxa tabs

Sinopsi

Documental sobre el llegendari Festival Cultural de Harlem de l'any 1969. En aquest esdeveniment es va celebrar la música i la cultura afroamericanes, a més de promoure l'orgull i la unitat negra. L'esdeveniment, que va reunir milers de persones al Mount Morris Park (ara Marcus Garvey Park), es va gravar durant sis setmanes de l'estiu en un paratge a 160 quilòmetres al sud de Woodstock. (Sensacine)

Premis i seleccions

2021: Premis Oscar, millor documental

 2021: Premis BAFTA, millor documental

 2021: Sundance, millor documental i premi del públic (documental)

 2021: National Board of Review (NBR), millor documental

2021: American Film Institute (AFI), premi especial AFI

2021: Los Angeles Film Critics Association Awards, millor documental i muntatge

 2021: Film Independent Spirit Awards, millor documental

2021: PGA Awards, millor documental

 2021: Chicago Film Critics Association Awards, millor documental

 2021: Boston Society of Film Critics Awards, millor documental

 2021: San Francisco Bay Area Film Critics Circle, millor documental

 2021: Satellite Awards, millor documental   

i d'altres

Crítica

Si t'agrada la música, la música negra, el soul, si ets un ésser humà i no una galleda de fregar (tot i que alguna galleda de fregar s'ha vist dansar), t'encantarà Summer of Soul. Quin festival va tenir lloc al Mount Morris Park de Harlem, a Nova York, durant l'estiu de 1969: un Stevie Wonder de 19 anyets elegantíssim lluint gorgeres; Nina Simone com a gran sacerdotessa de la cultura afroamericana; B. B. King (i la seva Lucille), amb una panxeta incipient; Sly Stone desfermat abans de perdre definitivament el cap… Per descomptat, atès que la direcció del documental és de Questlove, el bateria que va reinventar el hip-hop amb The Roots, hi ha un segment especial dedicat als percussionistes Ray Barretto i Mongo Santamaría.

Allò eren artistes i allò era públic, no els que es faran selfies al Primavera amb els seus outfits de temporada. Lluny del parc, els EUA enviaven uns homenets a la Lluna. Ningú no mirava al cel: per als descastats de pell fosca, per als oprimits per la raça, les veritables estrelles eren damunt d'aquell escenari. Llum i color a dojo, més que a la tómbola de Marisol. Cal portar ulleres de sol, com Stevie, perquè no t'enlluerni la concentració d'astres, i aquest, bàsicament, és el problema: com en una supernova, les actuacions de Summer of Soul absorbeixen tota l'energia circumdant i anul·len la intenció i la narració del documental.

Les entrevistes als assistents i artistes que rememoren aquelles jornades et baixen l'adrenalina i la qüestió ideològica, pedra angular del documental, queda igualment llastrada. Perquè la veritable raó de ser de Summer of Soul és l'arqueologia audiovisual d'una cultura, la negra (per fer servir el terme del documental), severament reprimida. El greuge se'ns explica als intertítols d'inici: mentre Harlem bullia amb les seves estrelles durant un mes, a escassos quilòmetres els blanquets tenien el seu molt més cèlebre Woodstock, tres dies immortalitzats per Michael Wadleigh i muntats per Martin Scorsese i Thelma Schoonmaker, obtenint l’Oscar de l'Acadèmia.

Ningú va voler comprar el Summer of Soul, el Black Woodstock que Questlove tracta com si es tractés d'un Caravaggio que es creia desaparegut i és recuperat per casualitat en un soterrani. Però l'entusiasta director ens el ven com el tret de sortida de la cultura negra, en un paral·lelisme innecessari amb el moviment hippy. Cau aquí en el vell parany del “Jo vaig ser allà” (quanta gent heu conegut en bars que us ha explicat que ells van començar el 15M?), que el porta a un altre de pitjor. Si la conscienciació va començar el 1969 i la música té aquesta capacitat sanadora i de comunió entre els éssers humans com sosté el famós bateria, per què els EUA estan com estan després de mig segle?

Una de les premisses (o totes dues) que transmet el documental és falsa, ja que el seu missatge de pau, amor i música soul topa de cara amb la realitat que veiem diàriament a les notícies. És clar que això ho comento en mode Martirio, després d'haver-me posat dos parells d'ulleres de sol per veure el documental. Si ho feu sense intermediació entre la vostra retina i la pantalla, només podreu gaudir, passar-ho bé i ballar amb la llum que desprèn una generació de músics inoblidable… que farien ballar fins i tot la galleda de fregar.

Rubén Romero - Cinemanía

 

Tipus de sessió: 
Presencial

Sessions presencials programades

divendres 3 jun - 21.30
diumenge 5 jun - 16.30

Fitxa tècnica

Director/a 
Fotografia 
Shawn Peters
Intèrprets 
Documental - Stevie Wonder
B.B. King
Nina Simone
Abbey Lincoln
Mahalia Jackson
Moms Mabley
Jesse Jackson
Mavis Staples
David Ruffin
Cal Tjader
The 5th Dimension
Sly and The Family Stone...
Durada 
118 min
País 
Estats Units
Gènere 
Documental
Secció de La Mostra