Crítica de “A Night of Knowing Nothing”, de Payal Kapadia, guanyadora del premi a Millor Documental (Quinzena de Realitzadors) – Canes 2021
Aquest film-assaig d’aquesta directora índia debutant en el llargmetratge es va quedar amb el guardó L'Oeil d'Or al millor treball de no-ficció d'aquesta 74a edició.
Assaig epistolar, diari íntim, pel·lícula d'arxiu, aposta política amb reminiscències de l'agit-prop, film experimental... Tot això conviu en aquest fascinant i exigent treball de la jove directora índia Payal Kapadia.
El punt de partida -així se’ns explica- és una capsa amb cartes, retalls de diaris, flors seques i dibui-xos trobada en una habitació d'un dormitori del Film & Television Institute of India (FTII) i perta-nyents a una tal L. Si hi ha gens d’autobiografia en l'assumpte (Kapadia és llicenciada d'aquesta universitat estatal) mai no s'aclarirà.
La veritat és que tot comença amb la història d'un amor impossible perquè L. estima H. i H. estima L., però com que són de castes molt diferents aquesta relació mai no serà consentida. És més, les trobades furtives poden ser castigades amb la mort i de fet els anomenats “assassinats d'honor” i les violacions a nenes musulmanes seran part del relat.
Però després l'eix d'aquest ¿documental? es concentrarà més en el que és polític, amb les massi-ves protestes a l'FTII i en moltes altres universitats per part d'estudiants “revolucionaris” contra el govern “feixista” i la reacció oficial contra els “terroristes” (les cometes tenen a veure amb com s’anomena cada sector a la pel·lícula). Els discursos, els enfrontaments, la repressió policial, l'em-presonament dels líders estudiantils... Un autèntic remolí fílmic.
Amb majoria d'imatges en blanc i negre (encara que hi ha alguns passatges en color i en sípia d'ar-xius familiars), A Night of Knowing Nothing apel·la de forma permanent a la veu en off (les cartes d’L. durant un període de cinc anys en les quals exposa les seves pors, les seves angoixes, els seus somnis frustrats) i a sons moltes vegades construïts en postproducció, que no necessàriament coincideixen amb el que mostren les imatges. El resultat és un patchwork audiovisual sobre la lluita, la identitat i la memòria fascinant per la història que explica i de tall experimental en els recursos que utilitza. Sens dubte, una de les revelacions d’aquest Canes 2021.
Diego Batlle – otroscines.com – 18/07/2021
Descarrega't la fitxa (476.47 KB)