WÙLU

‘Wùlu’: mafiós africà

2016.09.12 - Daouda Coulibaly repassa l'ascensió d'un traficant de cocaïna encarnat per Ibrahim Koma en el seu impactant primer llargmetratge

En les societats secretes bambares hi ha cinc nivells d'iniciació definitoris: d'on vens, on vas, qui ets, quin és el teu lloc en el cosmos i quin és el teu lloc en la societat. Aquesta última dimensió està simbolitzada pel gos, el Wùlu que dona títol al primer llargmetratge del malià Daouda Coulibaly: una molt bona pel·lícula de gènere en la qual un jove traficant de cocaïna ascendirà de manera imparable en una regió d'Àfrica (entre Mali, Guinea, Senegal i Níger) que serveix de parada intermèdia de la pols blanca colombiana en el seu viatge cap a Europa.

No obstant això, aquesta producció delegada francesa amb el Senegal i Mali, estrenada a escala internacional en la secció Discovery del festival de cinema de Toronto, no és només una pel·lícula eficaç sobre la màfia africana (inèdita al cinema) que segueix les petjades de múltiples representacions i variants a la gran pantalla de la circulació internacional il·legal de la droga. Hi ha també una autenticitat real en el retrat que Wùlu fa de la societat maliana, profundament corrompuda i on la pobresa extrema i la temptació dels diners, símbol de poder, tracen els destins; on el materialisme ho aixafa tot al seu pas, creant un buit descoratjador que aniquila la joventut local.

Tot comença el juny de 2007 a Bamako, on Ladji (un magnífic Ibrahim Koma, que ja va fer parlar el 2013 amb La Cité rose), decebut als seus 20 anys per no haver obtingut el lloc de taxista a què aspirava, escull el camí de la il·legalitat i ofereix els seus serveis a un petit "boss" que coneix. La seva primera missió serà conduir a Dakar un camió ple de carn i dotat d'un amagatall on transportar cànnabis i a la tornada carregar-lo de peix amb un suplement il·lícit de dos quilos de cocaïna. Ladji és hàbil, enginyós i prudent i no trigarà a escalar la jerarquia d'una organització dirigida en secret per un emprenedor francès (Olivier Rabourdin). Després de sis mesos d'anar i tornar per Guinea, on Ladji coneix el "colombià" (Quim Gutiérrez) que serveix de nexe d'unió per al tràfic, es dirigeixen al nord, cap a Tombuctú, i ben armats perquè els militars saben que un 4x4 travessarà el desert. Hi haurà complicacions.

De tractes en emboscades, els negocis segueixen el seu curs de la mateixa manera que corre la sang i els companys i amics del principi desapareixen del mapa ja que Ladji viu, a hores d'ara, com un nou ric (vil·la, obres d'art, moto, quad, festes, noves amistats de l'alta societat local, etc.) amb Aminata, la seva germana de dents llargues (la cantant Inna Modja). No obstant això, un cop d'estat militar a Guinea posarà fi als negocis. Ladji decideix llavors tornar a fer com abans amb el colombià, però el preu d'entrada resultarà caríssim; concretament, 700 quilos de cocaïna.

Construïda sobre un sòlid guió (obra del mateix director), que permet que la intriga avanci amb rapidesa i fluïdesa, i amb diverses el·lipsis temporals, Wùlu manté un bon equilibri entre l'acció inherent al tema que tracta i una relativa sobrietat en la forma d'abordar la violència: un balanç ajustat que deu molt també a l’hermètic personatge de Ladji (i al seu actor) i a una sensació general de veracitat ben documentada i filtrada pels arquetips inevitables i "clàssics" del cinema de gènere.

Fabien Lemercier – cineuropa.org