La Mostra de CineBaix explora Àsia
La Mostra de CineBaix explora Àsia
Un total de 23 pel·lícules (4 estrenes a Catalunya), de 8 països diferents, retraten part de la gran varietat de la cultura asiàtica.
La Mostra de CineBaix dona l’oportunitat de veure un cinema que no sol tenir presència a les sales, pel·lícules amb poc recorregut que tenen una vida més llarga gràcies, en part, als festivals que l’Associació CineBaix organitza dins La Mostra.
En aquesta edició del Festival de cinema asiàtic ens acostarem a històries narrades en diferents punts d’Àsia, el continent més gran del món, on hi ha una gran varietat de cultures i, per tant, d’històries, pensaments i tradicions. Del 27 al 31 de gener farem un recorregut per gran part d’Àsia: Kirguizistan, Índia, Iran, Xina, Corea del Sud, Japó...
El Festival l’obrirà Last film show, de Pan Nalin, guardonada amb l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid 2021 i que encara no s’ha pogut veure a les sales comercials. Com Cinema Paradiso (Giuseppe Tornatore, 1988), és un homenatge al cinema, aquesta vegada des de l’Índia.
També molt relacionada amb el concepte de “metacinema” (cinema dins del cinema), podrem veure Un segundo, del reconegut director xinès Zhang Yimou, que va ser la pel·lícula inaugural del Festival de Sant Sebastià 2021. Emmarcada en la Revolució Cultural xinesa, un convicte fuig d’un camp de treball per trobar la pel·lícula on surt la seva filla, però no ho tindrà fàcil per fer-se amb la cinta.
En aquesta edició també hi ha tres títols més que encara no s’han estrenat a les sales comercials. Una és El perdón (Iran), de Maryam Moghadam i Behtash Sanaeeha, premiada a la Seminci i amb una exitosa presentació al Festival de Berlín. La segona, Un héroe (Iran), d’Asghar Farhadi, que a més de sonar com a millor pel·lícula de parla no anglesa als Oscar, ha estat nominada als Globus d’Or i ha estat present al Festival de Canes, a la Seminci i a altres festivals reconeguts; explica la història carcerària d’en Rahim, que té un deute que no ha pogut resoldre. I la tercera, Drive my car (Japó), de Ryûsuke Hamaguchi, candidata als Oscar, obra mestra del Festival de Canes 2021 i amb molts premis a l’esquena, narra la història d’un dramaturg que troba en la seva xofer un confident amb qui obrir-se personalment.
Del famós director de terror asiàtic Kiyoshi Kurosawa, podrem veure La mujer del espía, premi al millor director al Festival de Venècia. Una dona espia un espia, el seu propi marit, sense saber-ho; un thriller brillant i melancòlic.
Col·laboració amb l’Asian Film Festival de Barcelona
Gràcies a la col·laboració de l’Asian Film Festival, organitzat per Casa Àsia, podrem veure una sèrie de rara avis del cinema asiàtic que, de manera excepcional, arriben per donar a conèixer realitats com la del Kirguizistan, amb Running to the sky, de Mirlan Abdykalykov, on coneixerem la història d’un nen amb un pare problemàtic que participa en una carrera que li canviarà la vida. El documental My childhood, my country, de Phil Grabsky i Shoaib Sharifi, mostra 20 anys de la vida de Mir Hussain, a l’estil de Boyhood (Richard Linklater, 2014), però situat a l’Afganistan i amb una realitat totalment diferent. També trobem pel·lícules premiades com The great indian kitchen, de Jeo Baby, una comèdia dramàtica sobre una dona índia que lluita contra la imposició del seu paper com a esposa submisa; The Badger, de Kazem Mollaie, que ens arriba de l’Iran i narra la història d’una mare que lluita per trobar el seu fill segrestat; Around the table, de Sôshi Masumoto, retrat d’una família japonesa, i Unboxing girl, de Soo-jung Kim, una directora sud-coreana que, en clau romàntica, posa sobre la taula la greu situació de desigualtat de gènere que es viu en el terreny professional a Corea.
+Mostra del 4 al 7 de febrer
La setmana posterior al Festival, CineBaix oferirà dues pel·lícules històriques, dues joies del cinema asiàtic. D’una banda, Dersu Uzala (El cazador), d’Akira Kurosawa, un clàssic cinematogràfic del gran director japonès de Los siete samuráis i Rashomon, entre altres títols. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1975, explica la història d’un capità rus i un caçador nòmada que conviuen en plena naturalesa. I de l’altra, Charulata. La esposa solitaria, de Satyajit Ray, Os de Plata al Festival de Berlín el 1965. Forma part de la “col·lecció” d’adaptacions dels relats de l’escriptor indi Rabindranath Tagore i exposa la vida d’una dona de l’alta societat índia, quan encara era una colònia anglesa.
I encara un altre títol en aquesta secció: La historia real de Aung San Suu Kyi, un documental de Karen Stokkendal Poulsen que tracta de la situació a Birmània i del paper de la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi.
Una mirada al passat des de la plataforma virtual de CineBaix
De l’1 al 14 de febrer, el Festival de cinema asiàtic continuarà a la Sala7.CineBaix.Virtual, amb vuit pel·lícules, retrospectives d’Asghar Farhadi, director d’Un héroe; de Yimou Zhang, director d’Un segundo, i de Pan Nalin, director de Last film show.
Tres xerrades: Afganistan, Iran i Birmània
A més de les projeccions, el Festival de cinema asiàtic inclou tres xerrades. La primera sobre l’Afganistan, a càrrec d’Agus Morales, periodista i director de la Revista 5W. La segona sobre l’Iran, a càrrec de Lluís Miquel Hurtado, col·laborador habitual d'El Mundo i Cadena SER des del Pròxim Orient. I la tercera sobre la situació a Birmània un any després del cop d’estat militar, a càrrec de l’activista Roser Giner.