Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos

Virtuosisme estètic

A Zhang Yimou se l'ha comparat amb Minnelli per la seva exaltada paleta cromàtica, amb Sirk per la seva intensitat dramàtica i, quan s'ha posat realista o neorealista, amb Rossellini (Qiu Ju, una mujer china) o Kiarostami (El camino a casa). Ha transitat l'academicisme una mica repolit (La joya de Shangai) i el seu revés, el radicalisme formal d'alè avantguardista de Keep cool. I els últims temps li va entrar la febre del cinema d'acció d'època en una trilogia visualment enlluernadora. No hi ha dubte que a Yimou li agraden els canvis de registre, els reptes contigus a vegades a la provocació.

I una mica d’això té aquest remake de Sangre fácil, el primer llargmetratge dels germans Coen, un canònic patró de cinema negre que el realitzador xinès ha propulsat a un altre temps i una altra geografia. El resultat és una obra tirant a trivial, però d'un virtuosisme estètic que acredita el cineasta com un dels grans estilistes del cinema contemporani. Trufada de desbaratat humor negre, Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos utilitza amb mà mestra el color (que defineix els personatges), la composició del pla (Cottafavi podria ser ara el nou parent de Yimou), el silenci i el so com a valors expressius fonamentals i l'orografia onírica del paisatge (aquests monticles gairebé d'un altre planeta). Les dificultats per transportar i/o enterrar un cadàver i el joc d'orificis lumínics impactant en la foscor remeten directament a l'original d'Ethan i Joel.

Jordi Batlle Caminal – lavanguardia.com