Zhang Yimou

Fill d'un oficial de l'exèrcit del Kuomintang, Zhang Yimou va viure en les seves carns la desraó de les polítiques de Mao durant la Revolució Cultural. Va ser obligat a abandonar els estudis per treballar en una granja de cotó i contribuir així a la construcció de la nació socialista. Va ser durant aquest període quan va començar a desenvolupar les seves inquietuds artístiques com a pintor i, fonamentalment, com a fotògraf. El 1978 va reobrir les portes l'Acadèmia de Cinema de Beijing, després de la Revolució Cultural. Zhang va integrar la primera generació d'estudiants, i el 1982 es va graduar com un dels màxims exponents de l'anomenada Cinquena Generació. Va treballar com a fotògraf de, entre altres, Chen Kaige, abans de dirigir el seu primer llarg, Sorgo Rojo el 1987. La cinta va aconseguir el Lleó de Plata al Festival de Berlín, i va ser la carta de presentació a Occident d'un Zhang que es convirtiria en flagell del sistema, i en icona del cinema asiàtic en els anys successius amb pel·lícules com Semilla del crisantemo, La linterna roja, Qui Ju, una mujer china o Vivir, totes premiades en molts festivals. Amb els anys, Zhang va renunciar al cinema denúncia, relaxant el seu discurs amb cintes com Ni uno menos o El camino a casa, i amb el canvi de segle es va reinventar totalment com a director de superproduccions d'esmeradíssima factura com Hero, La casa de les dagas voladoras o La maldición de la flor dorada. Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos, Amor bajo el espino blanco, Las flores de la guerra i Regreso a casa marquen una nova etapa de drames de personatges, que es veu momentàniament interrompuda pel seu retorn al wuxia, en aquest cas amb aroma hollywoodià, amb la seva primera pel·lícula rodada íntegrament en anglès, La gran muralla. (Guía del ocio)