IN THE FADE

‘In the Fade’: "Vostè vol saber qui va matar la seva família?"

2017.05.26 - CANES 2017: Fatih Akin signa un impactant i eficient drama sobre un atemptat neonazi en el qual es barreja el retrat femení, el cinema judicial i el thriller polític

"Sento molt anunciar-li que les víctimes són el seu marit i el seu fill". Katja i els seus propparents feia hores que esperaven la terrible confirmació d'un test d'ADN dels raspalls de dents de Nuri i de Rocco, de sis anys d'edat, els cossos dels quals trossejats per l'explosió d'una bomba eren impossibles de reconèixer. Amb aquesta càrrega d'emoció i d'empatia en la tragèdia d'una dona i amb el seu consegüent desig de justícia torna l'alemany Fatih Akin a la competició del festival de Canes, on va aconseguir el premi al millor guió el 2005 amb Al otro lado. In the Fade ofereix un angle i un estil totalment diferents per abordar el tema de la doble cultura, que és la seva pròpia, la germanoturca, i denunciar aquesta vegada els grupuscles que sembren l'odi a Europa.

Descomposta en tres parts ("la família", "la justícia", "el mar"), In the Fade entra gairebé immediatament al cor del seu tema després d'un pròleg líric en què mostra el casament a la presó de la rossa Katja (una joia de paper per a Diane Kruger) i el kurd Nuri (Numan Acar). Sis anys més tard, la parella interètnica segueix vivint el seu amor, enriquit ara per un fill únic. És llavors quan l'atemptat trenca en mil bocins la felicitat de la jove (una personalitat bastant "bruta", amb els seus tatuatges i la seva falta de pèls a la llengua), i això la precipita no només en un descoratjament profund sinó també en els tripijocs de la investigació policial, interessada en els antecedents de tràfic de droga de Nuri. Katja, però, es va adonar que abans de l'explosió, una dona va abandonar l’escenari amb bicicleta i va passar just davant de la porta de la petita agència d'assessoria fiscal, traducció i venda de bitllets d'avió que Nuri dirigia. Els culpables no trigaran a ser cridats a judici: una parella de neonazis formada per Edda (Hanna Hildsdorg) i André (Ulrich Friedrich Brandhoff).

El judici comença poc després. Obtindran justícia Katjia i el seu advocat Danilo (Dennis Moschitto)?

Fatih Akin destil·la amb habilitat les falses pistes durant la fase inicial de la investigació de l'atemptat i la identificació dels culpables i evita amb cura un enfocament massa demostratiu en un únic sentit (és el pare del jove neonazi qui va permetre la seva detenció) per interessar-se especialment per l'angoixa d'una dona desproveïda brutalment de família (com un país dividit) i per les decisions que prendrà en conseqüència. El cineasta filma aquest assumpte amb una atmosfera "a l'americana" (pluges torrencials durant les primeres seqüències, escenes de processos judicials i cinema d'acció en el punt final) al voltant de tres decorats principals i variats (la casa de Katja, el tribunal i la vora del mar a Grècia). Tot i el coqueteig amb la inversemblança en el seu gir final de l'acció al suspens, la pel·lícula és d'una eficàcia incontestable i té, a més, la imparable virtut de l’emocionant situació melodramàtica de la protagonista: el cruel lloc que ocupa no pot deixar indiferent en un entorn europeu contemporani en què les vides cauen desgraciadament sovint sota les bombes, detonades totes elles per diferents ideologies però pel mateix odi. [...]

Fabien Lemercier – Cineuropa