Brasil i Veneçuela: el pes d'un passat proper i la necessitat de mirar endavant

Les pel·lícules 'Joaquim' i el documental 'La revolución no será televisada' han acompanyat els debats d'aquest cap de setmana al Cicle de Cinema Llatinoamericà.

El públic de La Mostra de CineBaix ha respost positivament als cinefòrums d'aquest cap de setmana, emmarcats en el Cicle de Cinema Llatinoamericà. L'obertura va ser amb la impunitat de la indústria petrolífera a l'Amazones, amb Marc Gavaldà, seguit d'un debat sobre "la fragilitat de la democràcia de Brasil" i un altre dedicat a Venençuela; tots van despertar l'interès dels espectadors i van ser espais d'intercanvi d'opinions sobre les diferents situacions d'aquests països.

Del colonialisme del Brasil del segle XVIII a una democràcia que encara és massa fràgil

La sessió dedicada a Brasil va arrencar dissabte amb la projecció de la pel·lícula Joaquim, de Marcelo Gomes: una pel·lícula que va situar el públic al Brasil del segle XVIII, on situa la història dels esdeveniments que van portar a Joaquim José da Silva Xavier a convertir-se en Tiradentes, heroi nacional que va assumir la conspiració minera, el primer intent del país d'independitzar-se de Portugal.

El cineasta brasiler s'endinsa en les peripècies d'aquesta icona de la independència brasilera durant l'època de la dominació portuguesa, l'esclavitud i la febre de l'or, retratant el paper dels "lladres uniformats" de l'administració portuguesa i subratllant la mentalitat colonial, tal com un dels personatges deixa clar a la pel·lícula: "volen que pensem que som mandrosos i corruptes, quan en realitat ho són ells". Un film d'època però narrat a l'estil contemporani, la qual cosa fa que l'espectador entri de ple a la història a través d'una càmera a l'espatlla ben a prop dels cossos i els gestos dels persontages.

La pel·lícula va situar els espectadors en un context del Brasil de fa més de dos-cents anys i va ser la periodista i professora Gabriela Marques qui va ubicar la història en l'actualitat, parlant de democràcia i de la situació actual a Brasil. Una situació marcada inevitablement aquesta setmana per l'assassinat de Marielle Franco, activista i política de Brasil, "i no és casual que sigui també dona, negra, lesbiana i defensora de les faveles", afirmava Marques al principi de la conferència.

De fet, sobre la pel·lícula va afegir que "la situació estructuralment no ha canviat gaire". La periodista va explicar que "la violència cap a la població negra continua a dia d'avui i amb els indígenes també. Això no ho ha canviat cap govern". Sí que va afirmar que "les polítiques de quotes racils a Brasil han posat a debat temes que abans no hi tenien espai. Per exemple, ara en cinema es parla del nombre de directors que hi ha blancs o negres, hi ha un debat estructural".

Gabriela Marques va parlar de l'actual situació política de Brasil i va alertar del creixement "dels moviments de dretes conservadores a Brasil, amb molta presència a les xarxes socials i que difonen informació falsa". També va parlar de les acusacions al govern de Dilma Roussef i en aquest sentit va dir que "a Brasil es parla d'un cop polític, més que d'un procés jurídic" i va explicar que "la classe política de Brasil és una de les més privilegiades i la majoria de càrrecs són herències: la majoria de polítics són fills o néts d'altres polítics". La periodista va recordar que a l'octubre hi ha eleccions a la presidència i "la gran preocupació que tenim és l'onada conservadora que està creixent a Llatinoamèrica". També va plantejar dubtes sobre "si finalment hi haurà eleccions" i, si n'hi ha, "com de conservador serà el govern".

La xerrada va acabar amb un torn de preguntes obert al públic i amb un emotiu homenatge a Marielle Franco emotiu. Gabriela Marques va mostrar un cartell que posava "Marielle, presente" i es va emocionar en parlar de l'activista i política assassinada, mentre afirmava que "seguirem lluitant".

Veneçuela: l'herència del 'chavisme' i reptes de futur

Veneçuela va ser la protagonista de la sessió de diumenge, amb el visionat del documental La revolución no será televisada i el col·loqui amb l'activista i historaidor Víctor Ríos. El documental ja va atrapar el públic, amb la visió "des de dins" del cop d'Estat contra el president de Veneçuela Hugo Chávez l'abril del 2002. Un grup de televisió irlandès estava al Palau de Miraflores, al lloc dels fets en aquell moment. Durant una hora i quart els espectadors s'endinsen dins d'aquesta història i és testimoni d'imatges que corroboren la tesi de cop d'estat, més enllà de les explicacions posteriors que en van parlar com un buit de poder.

Víctor Ríos va recomanar també un altre documental per completar aquest visionat: Abril, golpe a dentro" i va fer una xerrada on va parlar tant d'aquell moment històric com de l'evoució del "chavisme" i la situació actual a Veneçuela, que va generar també molts interrogants en un públic participatiu. Per Ríos, el documental demostra "que va ser un cop d'Estat i també queda clar el paper dels mitjans de comunicació privats del moment".

Pel que fa a l'actualitat, va explicar que Veneçuela actualment viu dos problemes principals: "l'enorme dificultat per transitar del model econòmic basat en la renda petrolera a un model productiu, que és un drama a tots els països de renda petrolera", com també "la contradicció del model de desenvolupament, que tenia una riquesa basada en l'extractivisme". També va advertir que "està per veure què passarà amb les eleccions del proper mes de maig, perquè una part de l'oposició diu que no hi participarà, darrere hi ha Estats Units i això fa témer que hi hagi un intent propagandístic de deslegitimar les eleccions, caldrà veure també com reaccionarà el poble".

Ríos va parlar també del carisma de líders com Hugo Chávez: "després de la seva mort, el 2013, des d'EUA van pensar que Maduro no tindria el mateix carisma, i que el 'chavisme' sense Chávez no subsistiria, per això van pensar en una ofensiva econòmica i política, tancant l'aixeta i amb accions de sabotatge cíclicament, però no hi ha hagut l'explosió social que pensaven".

Durant el debat, preguntat pel que ha aconseguit la revolució bolivariana, va respondre que "hi ha hagut resultats positius en camps com la política social: actualment hi ha 17.000 centres que formen la xarxa d'atenció comunal a Veneçuela, amb consultoris populars o òptiques populars". Són serveis "gratuïts i gestionats pel propi barri, és a dir, que s'ha empoderat els barris no només es tracta d'una política assistencialsita sinó l'organtizació d'un poder comunitari. Aquí hi ha hagut avanços, i també en política exterior". El debat sobre Veneçuela es va allargar durant una hora i mitja un cop acabada la projecció del documental i va mantenir l'atenció de tot el públic. Només al final hi havia qui marxava per sopar alguna cosa abans de l'última sessió d'ahir diumenge: Neruda, de Pablo Larraín.