Els àrabs oblidats que van lluitar per la República a Espanya
Es deien Mohamed, Ahmed o Nayati i van ser soldats àrabs que van lluitar contra el dictador Francisco Franco i en favor de la República durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). No obstant això, la història els ha oblidat.
La majoria de textos sobre la participació àrab en aquella contesa es refereixen exclusivament a aquells marroquins que, obligats pel règim espanyol que colonitzava llavors el seu país, van combatre en el bàndol nacional.
Per això, més de 75 anys després, la cineasta egípcia Amal Ramsis s'ha proposat recuperar la memòria d'aquells que van defensar els colors vermell, groc i morat del costat republicà.
"Els soldats marroquins eren traslladats en vaixells a Espanya i ni tan sols sabien on anaven. Quan van arribar, van saber que estaven en el bàndol franquista", diu Ramsis a Efe.
"Al contrari, els àrabs que van venir d'Algèria, Egipte, Palestina, Aràbia Saudita o el Líban, sí que van optar conscientment per lluitar contra Franco". I ho van fer "perquè en aquell moment hi havia un moviment molt fort d'esquerres", afegeix.
En el seu nou documental Venís desde lejos -en al·lusió a l'oda que el poeta Rafael Alberti va crear per a les Brigades Internacionals- Ramsis narra les gestes dels gairebé mil combatents àrabs, amb l'objectiu de "intentar recuperar aquesta realitat i veure la memòria històrica d'una manera diferent, des d'una altra perspectiva".
El fil conductor de la pel·lícula és la història de la família de Nayati Sedqi, antic secretari general del Partit Comunista palestí.
Per poder arribar a Espanya i defensar les idees republicanes en la Guerra Civil, Sedqi va deixar la seva filla Dulía (Daulat, en àrab) en un orfenat a Moscou, en què tenien cura de fills d'importants líders comunistes com els plançons de Dolores Ibárruri " la Pasionaria "o del mateix Mao Zedong (Mao Tse-Tung), segons la directora.
No obstant això, un temps després, Sedqi va tenir problemes amb el Partit Comunista, que li va impedir tornar a Moscou a buscar la seva filla, la qual no va tornar a veure fins 25 anys després.
Amb 27, Dulía, que ni tan sols parla àrab, es va proposar buscar la seva família i la va trobar finalment al Líban, on va arribar després d'haver viscut un altre conflicte, l'expulsió dels palestins de la seva terra el 1948, i on en presenciaria un altre més, la Guerra Civil libanesa (1975-1990).
Per a Ramsis, tant la victòria de Franco com el que van viure els palestins després de la creació de l'Estat d'Israel es produeix en un context en què "el feixisme estava ascendint en aquell moment i això afectava a tothom".
"A través d'aquesta història personal veiem la connexió entre el que estava passant en un país i en un altre, el mateix que està passant ara: hi ha aquesta connexió, però no la veiem", indica.
Per això, "aquest documental és més un documental sobre el moment present, però mirant-lo en el reflex de la història i a partir de la Guerra Civil espanyola".
Ramsis explica que per als àrabs que van defensar el bàndol republicà "la lluita contra Franco era molt important per a la batalla de la independència als seus països i el progrés cap a la democràcia".
No obstant això, en opinió de la cineasta, avui en dia no pot passar el mateix perquè "ara les fronteres estan tancades cap a un costat, però obertes cap a l'altre. Als anys 20, 30 i 40 estaven obertes per a tothom".
"Ara els àrabs es veuen com a terroristes i com a immigrants il·legals. En aquell moment hi havia una altra realitat que no hem d'oblidar. Hem de pensar en la frontera d'una manera diferent", afegeix.
Amb les seves imatges, Ramsis vol tombar, a part d'aquest estereotip, altres errors històrics.
"Moltes vegades es parla de musulmans a la Guerra Civil espanyola i això és erroni, perquè els que van anar a lluitar en el bàndol republicà no hi van anar com a musulmans, sinó com a àrabs, ni tan sols pensaven en la religió", ja que eren comunistes.
I la directora llança una reflexió: "Quan parlem dels italians, dels alemanys, no parlem sobre els cristians que van venir a la Guerra Civil espanyola, llavors, per què ho fem amb els àrabs?".
[...]
EFE – eldiario.es
|