Secció oficial

L’Abla regenta una modesta pastisseria a la seva llar de Casablanca on viu sola amb la seva filla Warda de 8 anys. Quan la Samia, una jove dona embarassada, truca a la seva porta, l’Abla no s'imagina que la seva vida està a punt de canviar per sempre. Una trobada fortuïta entre dues dones les durà a totes dues a fer una aventura essencial per determinar qui són en realitat. (Filmaffinity)

L’Alejandro i l’Ana porten la seva família de vacances a una petita illa del sud de Xile, però en realitat el que busquen és que els seus pares, la Dolores i l’Antonio, els ajudin i inverteixin a restaurar la casa de fusta que hi ha a l'illa per convertir-la en un hotel com el seu nou negoci. Tot sembla anar perfecte a les vacances fins que el Nicolás, un local encarregat de transportar les coses i persones fins a l'illa, desapareix, i deixa la família completa atrapada a l'illa. Envoltats de mar sense poder escapar, sense aigua ni recursos i amb el temps cada vegada més fred, la coexistència entre ells es va fent cada vegada més difícil, i fa que les bèsties interiors de cada membre deixi d'amagar-se. (sensacine.com)

Després d'estudiar durant uns quants anys a França, la Selma obre la seva pròpia consulta psicoanalítica en un popular suburbi de Tunis, just després que tingui lloc la revolució social i política. Malgrat que els començaments són difícils, la demanda aviat comença a sobrepassar les seves capacitats. No obstant això, per poder aconseguir que el seu negoci segueixi creixent necessita un tipus de certificació especial que ella no té. Mentre tracta de fer tots els tràmits administratius necessaris per tal de complir el seu somni, la Selma es retroba amb un passat que creia haver deixat enrere. (Filmaffinity)

Amb Bhonsle el seu director tracta de formular una de les preguntes més urgents dels nostres temps: Qui és un immigrant? Què defineix a algú com a foraster? On hi ha la línia que marca les fronteres? Qui decideix qui està dins i qui queda fora d’aquesta línia? Si cadascuna de les nostres històries es remunta prou en el temps, no som tots migrants a les nostres terres d’una manera o una altra? Pot l’home fins i tot reclamar una terra com a seva? Quan ens hem tornat tan arrogants com a espècie? I finalment, quin serà el preu d’aquesta arrogància? (asianfilmfestival.barcelona/2019.es)