El tiempo contigo

El dibuix ravatat

Makoto Shinkai es torna a servir d'una història sobrenatural per intuir l'existència de dues dimensions en paral·lel

L'èxit internacional i la posterior estrena en cinemes espanyols de Your Name va permetre, ara fa dos anys, que la poesia visual i narrativa del japonès Makoto Shinkai, fins llavors reduïda al cercle d'especialistes en anime, creués per fi la barrera del desconeixement general al nostre país. Dotat d'un lirisme exacerbat i d'uns senyals d'identitat basats en el perfeccionisme del dibuix, l’arravatament romàntic i la fonamental influència en els seus relats de l'espai i del temps, exposats alhora com a obstacles i com a salconduits per a la passió, el director i escriptor japonès tan sols té parangó en el seu reincident estil. Unes formes i unes peculiaritats de fons en què abunda en el seu últim treball, El tiempo contigo, preciós melodrama d'incontenible força musical i insòlita màgia.

"El clima reflecteix l'ànim del cel". Aquesta és la frase que podria resumir la pel·lícula i la que també serveix com a paradigma de la personalitat de Shinkai: sense por d’acostar-se al sublim però sempre a un pas de la cursileria, i amb la capacitat per escapar-se d'aquesta gràcies a l'extrema conjunció del to dels seus relats i el traç dels seus dibuixos. Igual que a Your Name, encara que potser un petit esglaó per sota quant a qualitat, el director d’El lugar donde nos conocimos (2004) i Cinco centímetros por segundo (2007) es torna a servir d'una història sobrenatural per intuir l'existència de dues dimensions en paral·lel. I amb una protagonista que s'escapa de qualsevol naturalisme: la noia que fa lluir el sol.

A El tiempo contigo, protagonitzada per dos adolescents i destinada principalment a ells (però no només), es fon la quotidianitat d'un noi que abandona el seu poble per intentar integrar-se a la jungla d'un Tòquio a prop de l’apocalipsi, i l'encanteri d'una misteriosa jove amb poders per manipular el clima. Així, els problemes laborals i socials s'uneixen a l'habitual esperit diví de Shinkai, i cada pla acaba reflectint bé la seva valentia per a la intensitat, sobretot amb aquest extraordinari tractament de la llum en el dibuix, complicat encara més per l'habitual presència de la pluja .

Shinkai sap ser alhora proper i celestial i, de nou amb l'ajuda tonal dels temes del grup de rock japonès Radwimps, com a Your Name, oferir interludis musicals als seus matisos melodramàtics amb cançons que acaben conformant un molt especial èxtasi juvenil.

Javier Ocaña – elpais.com