‘Sui Dhaaga’ és una pel·lícula molt ben confeccionada que es pot beneficiar d'algunes alteracions
Algú pot argumentar que la pel·lícula és massa senzilla, però això és el que fa que sigui bella
En els últims anys, la productora Yash Raj Films, tradicionalment coneguda per produir pel·lícules romàntiques que sovint presentaven heroïnes delicades que ballen a la neu, ha canviat el seu enfocament per explicar històries més realistes, i el seu últim llançament, Sui Dhaaga (Needle and thread), n’és un bon exemple.
Aquesta pel·lícula també presenta una heroïna vestida amb sari, però no una que corre al voltant dels arbres, sinó una dona que mostra una voluntat forta i una intel·ligència al nivell de les del seu marit. Ella el guia i li dona suport, i no té por de dir-li les coses clares quan està equivocat.
[...]
No hi ha res extraordinari en la història. Saps que tot funcionarà al final, però Sharat Katariya fa que el viatge sigui interessant. El director aborda les problemàtiques dinàmiques familiars, la corrupció i les rígides normes socials i polítiques que abunden a l'Índia. Així mateix, defensa els artesans locals, que no poden competir amb els dissenyadors de moda més grans ni trobar el seu lloc en la indústria, i es veuen obligats a acceptar treballs de baixa categoria per arribar a final de mes.
El càsting d'aquesta pel·lícula (dirigit per Shanoo Sharma) és absolutament perfecte. Dhawan enamora amb la seva interpretació de Mauji, un jove que lluita per ajudar econòmicament la seva família mentre manté vius els seus propis somnis. L'actor té un historial molt destacat en pel·lícules carregades d'emoció (October, Badlapur) sense passar-se mai de la ratlla. D'altra banda, és difícil imaginar que algú interpreti Mamta amb tanta serietat com Sharma. En cap moment se sent com si ella estigués exercint un paper, i és essencialment l'heroïna de la pel·lícula: encoratja el seu espòs, manté la família unida i treballa, tot això mentre els manté a tots ben alimentats i prepara interminables tasses de te. L'experimentat actor Raghubir Yadav en el paper del pare frustrat, decebut, enfadat i garrepa brilla amb llum pròpia, i apareix en algunes de les millors escenes de la pel·lícula.
[...]
Algú pot argumentar que la història de la pel·lícula és massa simple, però això és el que la fa realment bella. Tan emotiva com dolça, li podem perdonar a Sui Dhaaga que posi als seus personatges una mica de dramatisme extra.
Aarti Jhurani – Thenational.ae
