LA NUIT DES ROIS

07.09.2020 - VENÈCIA 2020: El fascinant segon llarg de Philippe Lacote reflexiona sobre les disputes pel poder i la successió en el despietat univers d'una presó marcada per la mística africana

"Ara ets Romà, el príncep sense reialme. Hauràs de explicar-nos històries". Una ordre que sembla un ultimàtum per al jove nouvingut, que es veu embolicat en la inquietant agitació dels interns al penal de MACA, a Abidjan, i a qui també se li mostra un ganxo de ferro penjant en cas que no es prengui seriosament el seu paper. A La Nuit des Rois, estrenada a la secció Orizzonti de la 77ª edició de la Mostra de Venècia, Philippe Lacote dirigeix ​​amb gran creativitat un ritual en un context de lluita de poders, en un univers ultraviolent.

El cineasta (descobert a Canes 2014 amb Run) no es limita a la clàssica dimensió dramàtica de la pel·lícula carcerària. Aconsegueix inserir-hi, obrint portes a altres mons, les pulsacions de l'Àfrica dels griots, barrejant les creences irracionals amb el realisme de la supervivència i el crim dels barris perifèrics, per connectar-los amb la guerra civil que va tenir lloc a Costa d'Ivori entre el 2010 i el 2011.

Barbe Noire (Steve Tientcheu), Nivaquine, Demi Fou, Sexy, Lame de Rasoir, Silence, etc. Els sobrenoms dels ocupants de la MACA ofereixen una imatge bastant representativa de l'ambient en un lloc on els guàrdies es refugien a les seves oficines, deixant als reclusos llibertat per moure’s i matar-se els uns als altres ("la MACA els pertany. Han de vessar sang" ). L'atmosfera és elèctrica ja que el cap, Barbe Noire, s'està morint i el seu lloc és cobejat per un grup rival. Per guanyar temps, reorganitzar les seves tropes i ajustar-se a les tradicions, invoca la lluna vermella i el ritual del "Romà", un "explica’m una història / hi havia una vegada", que esvalota els reclusos, a la vora de l'agitació general, mentre els candidats al tron conspiren entre bambolines. Enmig de caos, el jove "Romà" (Bakary Koné), que es juga la vida en una sola nit, comença a relatar (i a inventar-se) la vida de Zama King, una llegenda urbana, el líder de la banda Microbis, al barri sense llei...

Entrellaçar diverses capes de relats en una mateixa pel·lícula és una empresa arriscada però Philippe Lacote dota d'homogeneïtat un conjunt molt vivaç, que esprem l'imaginari i el fervor africà. Des d'una guerra dirigida per una reina bruixa (amb el suport d'efectes especials) aconsellada per un cec que és el pare de Zama King, passant per l'ascensió criminal d'un jove que segueix els passos de les FRCI (Forces Republicanes pro-Ouattara en el conflicte ivorià de 2011), fins a la història narrada per un "Romà" en una sola nit, mentre es desenvolupa una guerra per la successió a la presó: la història fa llum sobre un món polifacètic on la realitat i el mite són inseparables. El director aconsegueix traslladar tota l'energia d'aquesta barreja a una pel·lícula interessant i seductora que s'allunya clarament dels camins trillats.

Fabien Lemercier – cineuropa.org