Història d'un jove que s'embarca en un viatge a Turquia després que la seva àvia Zarife mor de càncer en un hospital de Nova York. A través de la història de la Zarife, la pel·lícula aborda el tema de la massacre de població kurda de 1938 a Dersim i el silenci del que va passar en la història oficial turca. (amistadkurdistan.org

El 12 de setembre de 1980 l’Estat turc va dur a terme un cop militar feixista per oprimir la lluita dels kurds pels drets humans bàsics i la llibertat, la seva existència, la identitat, la llengua i la cultura van ser negades i prohibides. Desenes de milers de kurds i revolucionaris a Turquia van ser enviats a la presó. A l’interior de la presó de Diyarbakir, tortures viscoses –tan viscoses com aquelles a Auschwitz- es van dur a terme. Contra aquesta opressió, un grup de lluitadors per la llibertat del Kurdistan va iniciar una resistència sense precedents pels drets humans bàsics i la llibertat que haurien de tenir totes les persones del món. Com a part important d’aquesta resistència, van anar a una vaga de fam indefinida el 14 de juliol de 1982. (mckb.cat)

L’Stéphane acaba d'unir-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència de Montfermeil, un suburbi a l'est de París. Allà coneix els seus nous companys, en Chris i en Gwada, dos agents experimentats en les enormes tensions que hi ha entre els diferents grups organitzats pel control del barri. (Filmaffinity.com)

A la perifèria rural de la ciutat de Gaza, una petita comunitat d'agricultors, l'extensa família Samuni és una comunitat camperola miraculosament fora de perill després de seixanta anys d'ocupació i guerres. Fins al gener de 2009, quan, durant l'ofensiva terrestre de l'operació israeliana Plom Fos, 29 dels seus membres van morir en circumstàncies dramàtiques.

La pel·lícula barreja material documental amb animació, restaurant a través d'imatges la memòria dels protagonistes. A través d'aquest diàleg entre memòria i present, es dibuixa un retrat d'aquesta comunitat de camperols abans, durant i després de l'esdeveniment que va canviar les seves vides per sempre. (Sensacine).

Una jove kurda torna a Diyarbakır, on el seu germà ha estat assassinat per l'Estat Islàmic. La ciutat és un polvorí, i els aixecaments dels kurds contra la policia i l'exèrcit turc esdevenen una forta i violenta repressió. Primer film de ficció de la Comuna de Cinema de Rojava, basat en diaris i testimonis de supervivents que, en alguns casos, encarnen els protagonistes de la pel·lícula. (FilmAffinity)

Jueva i advocada, Lea Tsemel és un terratrèmol de l’advocacia a Israel, especialitzada en la defensa de presoners polítics palestins, es considera una ‘optimista dona enfadada’. Sense pèls a la llengua, accepta representar acusats palestins hagin o no comés delictes sota la revolucionària idea i forta convicció que la repressió que pateixen justifica la seva lluita per alliberar-se. (docsbarcelona)

El director Elia Suleiman viatja a diferents ciutats del món a la recerca de similituds amb la seva terra natal, Palestina. També podem dir que Suleiman fuig de Palestina buscant una nova llar, tan sols per adonar-se que Palestina sembla estar seguint-lo, sense importar el lloc on vagi. La promesa d'una nova vida aviat es converteix en una comèdia plena d'errors. (FilmAffinity)

En una ciutat sumida en un conflicte armat, un metge intenta complir amb el seu deure malgrat les amenaces que rep. Però és difícil vorejar semblant espiral de violència sense ser absorbit per aquesta. (FilmAffinity)

L’Isa és modista i viu amb la seva família en un petit poble de Costa Rica. El seu espòs Alcides desitja que tinguin un tercer fill: un nen. L’Isa, però, no vol un altre embaràs. Vol enfocar-se en la feina i ja en té més que prou amb la seva vida amb dues filles. Fins ara, mai ha qüestionat el seu paper dins de la família. No obstant això, quan s'adona que l’Alcides no sembla que escolti i persisteix amb el seu desig de tenir un tercer fill, s'adona que alguna cosa ha de canviar. (filmaffinity.com)

1819. Enrique Faber, metge cirurgià suís, arriba a Cuba per trobar el seu fill, segrestat per una de les seves ties. Davant les ruïnes d'un cafetar, comprova amb horror que tots dos han mort en una revolta d'esclaus. Establert a Baracoa, l’Enrique va comprenent gradualment la complexa i contradictòria societat cubana. Però tres anys després del seu matrimoni amb Juana de León, queda al descobert la seva veritable identitat: l’Enrique és en realitat una dona que s'ha vestit d'home per poder exercir la medicina. Enviada a la presó, l’Enriqueta Faber s'enfronta llavors al judici més escandalós de la història colonial cubana. (Sensacine.com)