Celia Murias: "Els moviments de dones i feministes estan en plena efervescència a l'Àfrica"

Parlem amb una dels membres del Grup d'Estudis Africans de la UAM, que visitarà La Mostra aquest diumenge després de 'Rafiki'. 

El Festival de Cinema Africà, com totes les altres cites que comprenen el Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat al llarg de l'any a CineBaix, té una mirada especial cap a les dones. Primer, perquè són escasses, sobretot darrere de les càmeres, i cal posar el focus en elles. I segon, perquè la seva representació a la pantalla és important pels prejudicis que es construeixen sobre el món africà. Hi ha algunes pel·lícules de la programació d'aquest any que mostraran la seva lluita per aconseguir les mateixes oportunitats que els homes -és el cas de Jartum, fuera de juego de Marwa Zein, que explica la història d'un equip de futbol femení a Somàlia- i també per poder superar les tradicions arcaiques i trobar la felicitat a la seva manera. Un bon exemple d'això últim és Rafiki de Wanuri Kahiu, una Carmen y Lola situada a Kenya on dues dones s'enfronten a la tradició, i serà precisament després de la projecció d'aquesta pel·lícula, el pròxim diumenge 2 de juny a les 20.30h, quan tindrem l'oportunitat d'aprendre una mica més sobre dona i cinema a l'Àfrica.

Ho farem de la mà del Grup d'Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid, i de ponents com la Celia Murias, membre del grup i fundadora del portal Africaye.org, amb la qual hem parlat perquè ens faci cinc cèntims de la xerrada de diumenge. 

Primer de tot, en què consisteix, en línies generals, el treball del Grup d'Estudis Africans?

El Grup d'Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid GEA-UAM és un grup de recerca interdisciplinària que va néixer fa 24 anys amb la finalitat de vertebrar i generar coneixement crític en l'estat espanyol en l'àmbit dels estudis africans, principalment de la regió subsahariana. El grup desenvolupa recerques, publica estudis, articles i llibres, ofereix formacions i activitats de divulgació i transferència de coneixement, així com desenvolupa consultories especialitzades, a través de 4 eixos temàtics.

I quina va ser la motivació per fundar Africaye.org?

Africaye.org (que en l'idioma etíop amhàric significa "la meva Àfrica") és un blog-magazine col·lectiu que va néixer de la intenció de diversos companys i companyes vinculades al continent per generar informació i anàlisi amb profunditat i rigorositat sobre determinats temes sociopolítics i econòmics, però amb un enfocament divulgatiu que permetés acostar les realitats i processos multicausals del continent al públic general. També organitzem o participem en cursos i jornades diverses amb la mateixa intenció, i estem presents a les xarxes socials. Vam començar un Dia d'Àfrica, el 25 de maig de 2015, així que acabem de fer quatre anys de vida. 

Espanya i el continent africà són veïns molt pròxims, però, creus que hi ha desinterès pel que passa allà, manca d'informació en els mitjans o potser fins i tot desinformació?

Diria que una mica de tot el que comentes. Històricament ens hem construït una imatge del continent des de la mirada eurocéntrica, des de la mirada pròpia sense atendre a com s'autodefineixen aquestes societats i les seves pròpies bases i processos socioculturals; hem interpretat segons els nostres barems, la qual cosa provoca ceguesa. A més, l'estat espanyol històricament mira més cap a Llatinoamèrica. Si hi ha un silenci mediàtic i buit en l'educació respecte a Guinea Equatorial, que va ser territori espanyol, així que imagina't cap a la resta del continent. Així que per regla general la informació és escassa, sovint basada en tòpics molt essencialistes, els conflictes, la fam, les malalties, més recentment les migracions, o una mirada orientalista cap a la nostra interpretació de "l'exòtic" -encara que a poc a poc va canviant, i cada vegada és més la informació que arriba, i millor elaborada-. En donar-li poc espai en els mitjans, les anàlisis també solen ser esbiaixades o incompletes, per la qual cosa com a veïns perdem complexitat en la mirada cap al continent.

Véns a CineBaix a parlar, concretament, dels moviments i resistències de gènere. En quin estat diries que es troba el feminisme com a moviment a Àfrica? 

Com a tot arreu, en el continent els moviments de dones i feministes són múltiples i estan en plena efervescència. No només ara, sinó des de sempre, les dones s'han involucrat actuant tant a nivells més institucionals -per la representativitat política, per empènyer reformes legislatives entorn de l'educació, els drets reproductius i la salut, etc.- com a peu de carrer, i formant xarxes tant a nivells regionals com a nivell global. A nivell més teòric, com deia, hi ha diversos corrents depenent en quins eixos posen l'èmfasi i identificant eixos d'opressió que són propis o més rellevants en els seus contextos, i que poden diferir, i de fet ho fan, amb alguns plantejaments del feminisme hegemònic o blanc.

Quin missatge o idea principal vols transmetre en la xerrada que oferiràs en La Mostra diumenge?

El que m'agradaria traslladar és l'entusiasme amb el qual mirar cap a les nostres companyes africanes, l'heterogeneïtat de les seves lluites, reivindicacions i mètodes, i posar el focus en el dinamisme d'aquests moviments, en la seva contemporaneïtat però també en tota la història i genealogia de les seves mobilitzacions i resistències. També parlarem dels col·lectius LGTBIQ, d'on vénen els desafiaments als quals s'enfronten actualment i les seves mobilitzacions.

Celia Murias, del Grup d'Estudis Africans, estarà aquest diumenge 2 de juny a les 20.30h.