Desmuntant mites en l'era de la postveritat: de Síria a Corea

El públic omple la xerrada de les guerres pels recursos econòmics al Pròxim Orient després de veure la pel·lícula siriana 'Alma Mater' i el documental i cinefòrum sobre Corea del Nord.

Cap de setmana intens a CineBaix amb els veritables interessos de les guerres al Pròxim Orient o l'interès que genera l'animadversió cap a Corea del Nord. "La primera víctima de totes les guerres és la veritat, els governs no ens poden dir que mataran centenars de milers de persones per petroli sinó que han de dir que salvaran algú". Aquesta és una de les afirmacions que va fer l'experta en geopolítica dels països àrabs Nazanin Aramanian dissabte en la seva conferència sobre les revoltes i guerrres per recursos naturals a països del Pròxim Orient. Una xerrada que desmuntava els relats dels països poderosos en relació a les guerres i revoltes dels últims anys a partir d'exemples concrets com l'oblidada guerra del Iemen, la d'Afganistan o la de Síria.

La guerra dins de casa a Alma mater i els interessos ocults de les grans potències

Precisament la guerra de Síria és la protagonista d'Alma mater, la pel·lícula que precedia aquesta xerrada (i que es pot tornar a veure avui dilluns a les 19.30h). Un film colpidor de Philippe Van Leeuw que explica la història d'una mare que intenta protegir els seus tres fills del setge que pateixen a casa seva cada dia perquè l'edifici on viuen està envoltat de franctiradors. Durant l'hora i mitja de la pel·lícula els espectadors s'endinsen a l'interior d'un pis de Damasc durant una hora i mitja, en què la por, l'angoixa i la desesperació de la guerra conviuen amb la solidaritat i l'esperança.

Alma mater obliga a reflexionar sobre l'esfereïdora vida quotidiana d'una guerra i la conferència de Nazanian Aramanian va servir per complementar dissabte aquesta reflexió amb les raons que hi ha al darrere d'aquestes guerres. Amb una exposició didàctica que va atrapar el públic, Aramanian va insistir en què la base de les guerres al Pròxim Orient és l'esgotament dels recursos naturals, com el petroli i el gas. "Estats Units té un munt de soldats al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica, per controlar la Xina i Rússia", explicava.

El panorama mundial actual, segons Aramanian, "no es basa en una guerra d'Occident contra Orient, sinó de rics i pobres. Una elit mundial contra el món". Unes guerres en què en realitat la religió no és el motiu, sinó que "Estats Units utilitza la religió per arribar a aquests països". Per il·lustrar-ho, va mostrar diferents imatges en què es veia com vivien a l'Afganistan o a Líbia fa dècades i com estan ara. "La característica principal dels fontamentalismes religiosos és que són anticomunistes" i permeten "portar la població a ratlla mentre controlen el petroli". Després de la desintegració de la URSS, "calia fabricar un enemic fictici, com eren els islàmics".

També va fer referència a la guerra del Iemen, "que no surt als mitjans de comunicació i viuen la crisi humanitària més gran del planeta". Una guerra que també respon a motius geopolítics. Aramanian va explicar que una de les vies per exportar el petroli des d'Aràbia Saudita, és "matar el dèbil", que en aquest cas seria el Iemen, com a alternativa al Canal de Suez o el Golf Pèrsic.

Eduardo Luque: "El control del poder polític i finances està en mans que no ens podem ni imaginar"

La sessió de diumenge es va centrar en Corea del Nord, un país que també acumula una pila de mites que el documental El sueño coreano d'Álvaro Longoria posa en qüestió mostrant-nos com és el dia a dia en aquest país acompanyant Alejandro Cao de Benós, l'únic estranger resident a aquest país que treballa pel govern. Després del documental, es va fer un cinefòrum amb el periodista Eduardo Luque, que va explicar que "es tracta d'un joc de propaganda, com va passar amb la guerra d'Iraq, de Síria, Ucraïna... s'inventa un enemic".

Luque va remarcar que "Corea del Nord no vol envaïr cap país, sinó ja ho hagués fet" i durant més d'una hora va dialogar intensament amb el públic, en què es va parlar del finançament d'aquest règim comunista, que va dir que "realment no se sap, és una de les grans incògnites", o les raons per les quals Estats Units tindria interès en Corea del Nord. "Són raons estratègiques, si s'envaeix Corea, en un cantó de la frontera hi ha la Xina i a l'altra Rússia, amb l'únic port del Pacífic que no es gela".

Un dels temes més comentats durant el cinefòrum va ser el debat sobre la distància entre informació que rebem i el que passa realment. "L'única manera de relacionar el que està passant és fer servir la nostra pròpia experiència", defensava Luque, recordant que "el que ens van dir per envaïr l'Iraq o amb la guerra de Síria, estem immersos en una potència de propaganda horrorosa". El periodista també va parlar de l'època de la postveritat en què estem immersos i va assegurar que "el control del poder polític i financer està en mans que no ens podem ni imaginar".

Treballar per la pau

Sobre una hipotètica guerra, Luque considera que no interessaria a ningú, però "Xina i Rússia ja han dit que si Estats Units intervé a Corea del Nord, la defensaran com si fos el seu propi país, per tant l'escenari seria apocalíptic". Davant d'això, Luque va concloure que "l'únic camí que hi ha és la recerca de la pau, perquè al final en totes les guerres qui perd és la gent".

Una reflexió que també va compartir Nazanin Aramanian en la seva xerrada de dissabte: "ens hem de moure per la pau". Ho demanava advertint que "si Estats Units entrés en guera contra l'Iran, seria una guerra mundial. S'ha de tenir consciència per impedir-ho". La mateixa consciència que reclamava diumenge Eduardo Luque i que el públic que va omplir les dues xerrades ja ha començat a tenir.