Eloy Martín Corrales ('Negreros y esclavos'), sobre la incòmoda història de l'esclavitud africana a Catalunya
El co-autor del llibre estarà avui a CineBaix amb Lizbeth J. Chaviano per presentar-lo i debatir-lo, després de la projecció del documental 'Gurumbé. Canciones de tu memoria negra'.
El Cicle de Cinema Africà acollirà la presentació del llibre Negreros y esclavos, en el qual participes. Què va motivar la seva publicació?
En els últims anys existeix un viu debat en els països europeus (i també als Estats Units) que van protagonitzar (en qualitat de negrers i esclavistes) el fenomen de l'esclavitud, en especial l'atlàntica. Es tracta d'un debat amb un doble vessant. El primer, acadèmic, que ha donat lloc a la publicació de centenars de monografies, congressos, jornades, seminaris, simposis i més. Un dels fets més importants és l'aparició de la base de dades slavevoyages.org que comptabilitza els vaixells negrers que van sortir de l'Àfrica cap a territoris americans entre 1514 i 1866. No es tracta d'una quantificació definitiva, però es va aproximant a la realitat quantitativa del que realment va ser la tracta de persones i l'esclavitud.
I l'altre vessant?
L'altre gira entorn de la memòria històrica, el lloc on es va donar la tracta, la participació en el tràfic negrer i en el manteniment de l'esclavitud. També en com ha de ser abordada en l'actualitat en aquells països que van ser protagonistes d'aquesta història. És un debat molt viu, que va prenent cada vegada més importància. L'atenció que li dedica CineBaix, per exemple, estaria en aquesta línia. I és aquest debat amb doble vessant el que va motivar la idea del llibre, d'incorporar Catalunya (i Espanya) a la història de l'esclavitud atlàntica que fins fa poc no havia estat un objecte de massa interès pels investigadors. La seva pertinença queda demostrada per l'amplíssima cobertura mediàtica que va rebre la seva aparició (gairebé tots els diaris, tant catalans com d'altres zones hispanes, el van comentar a les seves pàgines), i, precisament, aquests dies acaba de publicar-se un monogràfic de la revista Drassanas, la revista del Museu Marítim de Barcelona, amb un dossier sobre la tracta negrera. Al setembre està prevista la presentació d'un llibre sobre la tracta a Cadis. En aquestes iniciatives participen igualment, d'una manera o altra, els editors del llibre que comentem.
El capítol escrit per tu es centra a l'esclavitud negra a Catalunya entre els segles XVI i XIX. Quines són les conclusions de la teva investigació?
Bàsicament: que l'esclavitud a Catalunya va existir en l'època medieval, com posa de manifest una abundant bibliografia de gran qualitat. Admetre-ho, en un període en el que Catalunya, al capdavant de la Corona d'Aragó, va ser una potència mediterrània de primer ordre, no incomoda, ja que es considera que l'esclavitud era consubstancial al fet de ser una gran potència marítima (penseu en el paper dels esclaus tan necessaris a les galeres i en tot tipus de feines). En l'Edat Moderna, l'esclavitud va continuar existint encara que va decaure a mitjans del segle XVI. Fins fa relativament poc s'havia consolidat la idea que l'esclavitud no era una cosa a destacar a la història de Catalunya en els segles XVI, XVII i XVIII. Una part important de la historiografia (en sintonia amb sectors de la societat catalana) ha estat reticent a admetre l'existència de l'esclavitud, ja que es parteix de la premissa que un país que mancava de llibertat no podia ser esclavista. Això explica que el silenci s'hagi imposat en aquest tema. És clar, també hem de tenir en compte que l'important flux migratori dels francesos cap a Catalunya a començaments de l'Edat Moderna explica que el recurs a la mà d'obra esclava no fos tan important per Catalunya com per les regions valenciana, murciana i andalusa. A finals del segle XVIII, i afavorida per la participació d'inversors, armadors, capitans i mariners catalans a la tracta negrera en el període legal (1789-1820) i il·legal (1821-1866), s'observa un repunt de l'esclavitud negra a Catalunya.
Observant la situació més cap endavant, quina és la situació de l'esclavitud avui? Sona com una cosa d'altra època, però seguim convivint amb ella, no és així?
Existeix un important debat acadèmic sobre si en distintes zones del planeta l'esclavitud continua existint avui dia. I segurament és així. Però no podem oblidar que la legislació de tots els estats del planeta prohibeix la esclavitud. També és cert que algunes formes de feina, tant en el món no desenvolupat com en el món industrialitzat, tenen bastants similituds amb l'esclavitud. Però no hauríem de considerar sense més que les situacions actuals tinguin molt a veure amb el passat.
La presentació del llibre anirà acompanyada del documental Gurumbé. Canciones de tu memoria negra. Com a professor, creus que el cinema és un bon complement educatiu?
Sí, el cinema pot i ha de ser una excel·lent eina educativa, però no sempre és fàcil fer-ne un bon ús. Per les mateixes limitacions dels programes oficials dels distints nivells educatius (inclòs l'universitari). També s'ha d'advertir que els films i documentals elegits han de ser crítics amb la temàtica que aborden, en aquest cas l'esclavitud, per afavorir la reflexió en els alumnes.
Lizbeth J. Chaviano Pérez i Eloy Martín Corrales estaran diumenge 27 de maig a les 19h a CineBaix per presentar el seu llibre.