Germán Aranda: "Hi ha molts punts en comú entre VOX i l'extrema dreta de Bolsonaro a Brasil"

El periodista català visitarà aquest dissabte la Mostra de Cinema Llatinoamericà a les 18.30h. 

Al documental O processo, la cineasta María Augusta Ramos explora el procés de destitució de Dilma Rouseff com a presidenta de Brasil, que molts consideren encara una espècie de cop d'estat que ha abocat al país a un govern de l'extrema dreta. Ara bé, com tota situació històrica i política, hi ha molts detalls a tenir en compte, i uns antecedents que ajuden a entendre el present i preparar-nos pel futur. Per aprofundir més en això, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de CineBaix comptarà amb el periodista Germán Aranda, que va treballar durant cinc anys com a corresponsal a Brasil pel diari El Mundo, i ara ho fa de freelance repartint els seus articles entre l'Ara, El Periódico de Catalunya i la Revista 5W. Aprofitem la seva experiència per aprofundir una mica a la situació brasilera, de la que ens fa cinc cèntims en aquesta entrevista. 

És la victòria de Bolsonaro a Brasil un símptoma més d'un moviment molt més gran, d'un fenomen que està virant els governs de molts països cap a l'extrema dreta? O és només una anomalia?

Clarament forma part d'un moviment mundial cap a un radicalisme perillós i antidemocràtic. Si Le Pen i Trump, d'alguna manera els grans pioners a potències mundials del creixement de l'extrema dreta, tenien les seves particularitats més enllà de les seves similituds, en el cas de Bolsonaro i VOX estic veient molts paral·lelismes que potser tenen a veure a que ambdós països, Brasil i Espanya, van viure recentment una dictadura militar. Parlar de que "els gays es poden curar", de facilitar la possessió d'armes per a les "persones de bé" o negar que les dictadures militars van ser règims totalitaris són alguns dels punts en comú entre VOX i l'extrema dreta de Bolsonaro. 

Vens a CineBaix acompanyant al documental O processo, que parla de com la destitució de Dilma Rousseff es pot considerar gairebé un cop d'estat. Hi estàs d'acord amb aquesta tesi?

No estic d'acord en qualificar-ho com a cop d'estat perquè es van complir totes les normatives previstes constitucionalment per tal d'efectuar el cessament i el Tribunal Suprem no va aturar l'impeachment. Malgrat que no es pot afirmar que la justícia l'hagi permès desinteressadament o amb independència, tampoc hi ha proves del contrari. Però sí que hi va haver una conspiració, en el sentit que els diputats van pactar fer fora la presidenta per beneficiar els seus interessos i frenar les investigacions contra ells, com es va demostrar amb diversos àudios filtrats pels mitjans. La il·legalitat de la qual va ser acusada Rousseff per ser destituïda (condició indispensable per un impeachment) no era gens greu i en un altre context no hauria estat motiu de cassació. Va ser, més aviat, una excusa que els seus rivals polítics van fer servir per treure-la. La demostració és que a les sessions on es va votar per fer-la fora, tant al Senat com al Congrés, gairebé cap diputat va mencionar la improbitat administrativa per manipular pressupostos que va motivar la destitució i es van centrar en la corrupció i altres aspectes que no tenien res a veure, explícitament, amb l'argument legal per tirar endavant el procés. En aquest sentit, malgrat que no m'agradi qualificar-lo com a cop d'estat, entenc completament l'ús d'aquesta paraula i no el trobo del tot desencertat.   

Va ser aquest procés el primer pas cap a la victòria de Bolsonaro? Quins factors van ajudar aquest triomf del discurs més conservador a Brasil?

Crec que, sobretot, va obrir les portes a Bolsonaro en el sentit que la dreta tradicional dels partits de sempre (en aquest cas, el PMDB de Michel Temer) també va decebre i, per tant, molts votants van voler anar un pas més enllà. Però crec que el primer pas real cap a la victòria de Bolsonaro va ser més aviat el cas Lava-Jato, escàndol de corrupció més important de la història del Brasil, que va afectar tots els grans partits brasilers a esquerra i dreta i Bolsonaro va presentar-se com l'antídot d'aquesta corrupció. 

Ja fa uns mesos que Bolsonaro està al poder. Es poden veure ja les conseqüències o és massa aviat?

És aviat per parlar de les conseqüències del seu govern, però sí que s'estan veient per on poden anar les coses. Una de les mesures més perilloses és la de donar més impunitat a la policia quan mata, amb un decret aprovat pel Ministeri de Justícia en cas que la mort tingui lloc en un context de "por o sorpresa" dels agents. En un país on la policia ja mata molt i hi ha moltíssima impunitat en general en els assassinats, aquests tipus de decrets o lleis poden ajudar que augmenti encara més la violència. És una mesura que recorda una mica Duterte, president de Filipines. Internacionalment, està assumint un paper totalment entregat als Estats Units i amb poca seriositat institucional opinant sobre assumptes interns d'altres països. A l'àmbit intern, encara està per veure si dóna passos contra els casaments LGTBI, avortament i altres assumptes socials, però algunes de les seves polèmiques a Twitter han arribat a fer caure fins i tot la Borsa brasilera. Tenint en compte que l'economia és l'única cosa que pot salvar la seva gestió, és perillós. El que sí que podem dir és que els seus discursos d'odi han legitimat certs atacs. Malgrat que no hi ha estadístiques clares al respecte, sí que és fàcil trobar casos d'atacs lgtbifòbics o violència contra els pobres relacionats amb l'auge de Bolsonaro. 

Com a periodista, què recomanaries per no deixar-se enganyar per la manipulació mediàtica de molts països, inclosa Espanya? 

Simplement dubtar de tot, desconfiar de tot, tant dels mitjans tradicionals com dels alternatius, i preguntar-se en cada cas com ha sigut exactament el fet, en quin context s'ha donat i d'on prové la font. Com és això? Qui ho ha dit? Estàs segur? Són preguntes que caldria fer-se abans de tuitejar o donar per bona una informació.  

Germán Aranda t'espera aquest dissabte 30 de març a les 18.30h a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de CineBaix. 

Fotografia publicada a El Mundo (Font: EFE).