Identitat, etiquetes i convivència en un diàleg amb Míriam Hatibi

L'activista va presentar dijous a La Mostra de CineBaix els seus llibres i va dialogar amb el públic, majoritàriament jove, després de la projecció de 'Razzia'.

Com sempre, La Mostra de CineBaix ens ofereix aquests més que interessants programes dobles on podem gaudir d’una producció cinematogràfica i una posterior sessió amb la presència d’algú vinculat al film visionat o d’una persona vinculada, d’una o una altra manera, a la temàtica tractada. Dijous passat va ser un d’aquest dies; a la projecció de la producció Razzia (pel·lícula que ha obtingut el Premi del Jurat Jove) va seguir un diàleg amb l’activista Míriam Hatibi, que va presentar els seus dos llibres i va atendre les preguntes del públic assistent.

Mira’m als ulls...

La Míriam és una jove (només té 25 anys) que impacta per la passió amb la que parla i, alhora, la calma que transmet. Filla d’emigrants marroquins, aquesta jove activista (membre de la Fundació Ibn Battuta) destaca per un discurs cívic radical adreçat a aconseguir un model social progressista que observi i accepti la diferència cultural (religiosa, d’origen, de pensament, etc.). De la distància existent entre la Identitat (qui soc?) i l’Etiqueta (comportament socials estereotipats que se’ns imposen) en sorgeix un conflicte inherent que cal solucionar des del diàleg.

Sobre aquesta espinosa situació reflexiona la Míriam a les dues creacions que va presentar dijous. La primera, anomenada Mira’m als ulls, no es tan difícil entendre’ns (Ed. Rosa dels Vents), és un conjunt de reflexions entorn d’aquestes qüestions que la Míriam expressa a partir de la seva experiència; "no és un llibre teòric, avisa, només vol generar preguntes i respostes". El segon llibre és un conte anomenat Leila (escrit en col·laboració amb la Màriam Ben-Arab i editat per Estrella Polar i Timun Mas) que, evidentment, està adreçat als més petits. El seu objectiu diu és que els joves lectors siguin conscients de les diferències però com a un primer mecanisme per a la seva acceptació i convivència.

...i digues-me què penses!

La segona part, dedicada al diàleg amb el públic va ser una grata novetat fins hi tot per als més habituals d’aquest tipus d’actes. Una bona part del públic estava format per noies joves (catalanes de pares marroquins majoritàriament) que van establir una més que interessant conversa amb la Míriam. Va ser el moment per parlar dels mecanisme per afavorir la convivència (als barris, el contacte directe amb els veïns), de la seva vinculació amb el feminisme musulmà i la relació d’aquest amb els feminismes (hegemònics o no), del racisme i de la polarització de la societat, dels atemptats de Barcelona, etc.

Si al llarg de la primera part de la conversa havia sortit a la palestra la qüestió dels referents, ara es veu clar que la Míriam n'és un per aquestes noies. Elles volen saber la seva opinió sobre qüestions com què haurien d'estudiar o què fer davant d’una agressió. Ella parla amb elles des de la humilitat, des de la seva experiència vital, sense voler imposar res. En certa manera sembla que l’aclapara aquesta situació però se’n surt bé, els proposa formar-se, ser actives i activistes, participar de la societat civil, teixir un espai familiar confortable, trobar espais i moments de jeure i relaxar-se també.

Com deia abans, un civisme radical que de tan evident que és la gent oblida posar en marxa. Ella no.

[Crònica cedida pel Fet a Sant Feliu]

Text: Jordi de Amorós.
Fotografia: Marc Rius.