Lizbeth J. Chaviano: "Qualsevol element que ajudi a conèixer el passat podrà contribuir a millorar el present"

La co-autora del llibre 'Negreros y esclavos', que es presenta aquest diumenge al Cicle de Cinema Africà, ens parla de la seva contribució. 

Com neix el projecte d’aquest llibre col·lectiu, Negreros y esclavos?

El llibre és fruit del projecte d’investigació La participación española en el tráfico de esclavos y los legados de la esclavitud en España 1760-1886, que dirigeix el professor Martin Rodrigo y Alharilla (UPF) i en el que participen diversos investigadors espanyols i d’altres països com Cuba, Argentina i Alemanya. Una varietat que, sense dubte, contribueix a enriquir la visió i perspectives d’anàlisi de fenòmens tan globals i que han marcat tant a la humanitat com l’esclavitud i l’odiós comerç d’esclaus, definit així per David R. Murray. 

El teu capítol -l’últim- es situa a Cuba. Què ens pots explicar de la investigació i les motivacions?

Són diverses les motivacions, però la de més pes està al meu origen cubà i, especialment, per haver sentit tan a prop els llegats de l’esclavitud. Vaig néixer a una regió del sud de Cuba on és difícil no trobar un referent de l’esclavitud a la cultura, l’arquitectura e inclús al paisatge. La necessitat de trobar respostes en aquest passat, cap al que en ocasions no es vol mirar, i la necessitat de reflexionar sobre ell, han fet la resta per dur a terme aquesta feina. Encara que reconec que, en el cas de Cuba, és impossible mirar cap a altre costat, entre altres raons perquè va ser el principal destí dels territoris espanyols i del Carib en general, que van tenir els vaixells que van sortir des d’Àfrica carregats d’esclaus durant el segle XIX, més de 583 milers desembarcats a l’illa.  

Sembla que la nostra societat moderna s’ha construït sobre el suor dels esclaus. Com podem fer-nos responsables de la nostra pròpia història?

Crec que el primer és conèixer-la i reconèixer-la, sense invencions ni figuracions. En això últim, els historiadors tenim una responsabilitat individual ja que, com analistes del passat, estem obligats a compartir les nostres investigacions i oferir els elements necessaris perquè es conegui. Però també la societat é una responsabilitat com a col·lectiu, en com fer ús d’aquest coneixement, especialment si no volem que es repeteixin esdeveniments tan infames com el de l’esclavitud o el tràfic de persones. També sabem com de despietada i indiferent pot arribar a ser la humanitat davant el dolor aliè, però en cap cas l’oblit o el silenci són bones alternatives. 

Estem parlant d’esdeveniments passats, sí, però la esclavitud és encara avui un problema greu, no és així?      

Aquesta pregunta té molt a veure amb l’anterior, perquè probablement hi ha alguna cosa que no hem fet bé. I amb això em refereixo a la societat en general en la qual s’inclouen els polítics que diuen representar i governar per tots els ciutadans. Crec que, en cap cas, la història ha de ser un instrument de confrontació, sinó tot el contrari: ha de ser un instrument de per arribar a consensos ètics i humans que permeten una millor convivència, més enllà de les idees polítiques de cadascun. És evident que falten aquests consensos socials i de vegades falla fins i tot la voluntat d’arribar a ells. Només així pot explicar-se que en ple segle XXI pervisqui la esclavitud i sobretot les discriminacions de qualsevol tipus (sexe, color de la pell, origen, etc.) que, en definitiva, és el seu brou de cultiu. 

La presentació del llibre tindrà lloc després de la projecció de Gurumbé. Canciones de tu memoria negra, un documental que precisament recupera la història dels esclaus africans Espanya. Has pogut veure’l? Creus que és important el que explica?

No, malauradament no he pogut veure’l encara, però com he dit abans, qualsevol element que ajudi a conèixer el passat podrà contribuir a entendre i millorar el present, que “també té molt de negre”. 

Lizbeth J. Chaviano Pérez i Eloy Martín Corrales estaran diumenge 27 de maig a les 19h a CineBaix per presentar el seu llibre.