Maribel Izcue: "Avui dia és més necessari que mai conèixer el que passa en altres racons del món"

La fundadora de la Revista 5W oferirà una xerrada aquest divendres a La Mostra de CineBaix les 19.30h. 

A cadascuna de les seves cites anuals, La Mostra de CineBaix té una voluntat clara d'obrir una conversa amb el públic, i no només a través de les pel·lícules. De vegades aquesta conversa s'inicia amb els mateixos cineastes, responsables de les pel·lícules de la programació, i d'altres, com ha estat el cas del Festival de Cinema Asiàtic que es celebra aquest cap de setmana, amb experts en les matèries que es tracten a la pantalla. La periodista Maribel Izcue, redactora en cap i fundadora de la Revista 5W (els periodistes de la qual són uns habituals a les xerrades de CineBaix), parlarà amb els espectadors i les espectadores del certamen aquest divendres 24 de gener a les 19.30h, després de la projecció de la pel·lícula Alpha: The right to kill de Brillante Mendoza. Aquesta producció ens iniciarà en la temàtica de la trobada, que es centra al país de Filipines i la seva lluita sagnant contra les drogues il·legals. A la ficció creada per Mendoza, que va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià, un grup de policies intenta arrestar a un important distribuïdor de metamfetamina, provocant una violenta batalla entre els SWAT i els narcotraficants. A la realitat que ens explicarà Izcue, la violència i la mort també formen part de la història. Los muertos ya no caben, avança el títol de la xerrada, sobre la qual fem unes preguntes prèvies a la periodista, que ens parla sobre la situació a Filipines, però també la del periodisme internacional al nostre país. 

Vens a CineBaix a parlar sobre la guerra de les drogues a Filipines, i la tragèdia humana que està deixant. Es pot considerar una situació de crisi nacional? Per què?

Més que una crisi nacional, la guerra contra les drogues de Duterte és una tragèdia humana que està fomentant la injustícia i la impunitat en aquest país. En una mica més de tres anys han mort en operacions anti-drogues més de 6.000 persones, segons reconeix el Govern, però les organitzacions de Drets Humans diuen que són molts més. Hi ha més de 20.000 morts que, segons les autoritats, estan "sota investigació". És una campanya sagnant que es duu a terme en les barriades més pobres, entre aquells que no tenen ni recursos ni eines per a defensar-se i demanar justícia.
 
Quan i on es por rastrejar el començament del problema de les drogues a Filipines? 

Fa molts anys que el shabu (la metamfetamina més consumida a Filipines) és un problema, especialment entre les classes més desfavorides. Però no va ser fins que Rodrigo Duterte va emprendre la seva campanya per a aconseguir la presidència de l'arxipèlag, en 2016, quan les drogues van passar a estar sota els focus: Duterte les va presentar com el primer i principal problema de Filipines –un país que arrossega molts altres, entre ells uns altíssims nivells de pobresa, desigualtat i corrupció–. Una vegada en el poder no va trigar ni 24 hores a llançar aquesta violentíssima campanya que segueix fins avui, que ha deixat milers de morts i que no ha aconseguit acabar ni amb el consum ni amb el tràfic de drogues.

Amnistía Internacional deia a l'octubre que la dimissió del director de la Policia Nacional, Oscar Albayalde, hauria d'acabar amb la guerra de les drogues al país. És així? Cap a on s'encamina el conflicte?
 
La dimissió d'Albayalde –precisament per la seva suposada implicació en un escàndol de drogues en 2013– va minar encara més la credibilitat de les autoritats. Però lamentablement no sembla que la campanya contra les drogues vagi a canviar de rumb. En els últims anys hi ha hagut alguns moments clau (l'assassinat per part de la policia de l'adolescent Kian dels Sants, per exemple, que va provocar protestes multitudinàries) en els quals va semblar que la campanya es podia detenir o suavitzar, però no ha estat així. Continua i tot apunta al fet que Duterte té intenció de mantenir-la fins al final del seu mandat, en 2022.
 
Ets fundadora de la revista 5W, on poseu una mirada crítica arreu del món. Creus que hi ha una manca de vocació internacional en el periodisme català i espanyol actual? 

Personalment sí que m'agradaria que la informació internacional ocupés més espai en els mitjans. Però, d'una banda, està el fet que el periodisme internacional és molt car, i a nivell pressupostari és més practicable fer informació nacional o opinió, per exemple. D'altra banda, és normal que, a priori, interessi més el que està més a prop, perquè és el que coneixem. Aquest és el gran repte del periodisme internacional: acostar el que està lluny i ensenyar que, avui dia, és més necessari que mai conèixer el que passa en altres racons del món.

No et perdis la xerrada amb Maribel Izcue aquest divendres 24 de gener a les 19.30h.