Adam

2019.05.01 - CANES 2019: Maternitat, amistat i el lloc de la dona en la societat marroquina es combinen en l'exquisit debut de Maryam Touzani

Adam, de la directora marroquina Maryam Touzani, és una bonica història sobre l'amistat entre una perruquera soltera i embarassada i una mare vídua, que s'ha projectat a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes. Sorprenentment, la pel·lícula tracta temes tabú en el món àrab d'una manera tan amable i tendra que el subversiu ventre és gairebé imperceptible. Adam funciona tan bé com el principi d'una amistat en circumstàncies improbables.

La Samia (Nisrin Erradi) truca a diverses portes per aconseguir feina. Una d'elles és la de l’Abla (Lubna Azabal), una vídua que viu amb la seva filla de vuit anys, la Warda (Douae Belkhaouda). Malgrat les seves reserves, l’Abla acull la Samia a casa seva durant una nit. Aviat es fa evident que la Samia està embarassada d'un fill natural i que se n'ha anat de la seva ciutat per tenir en secret el seu nadó a Casablanca i donar-lo en adopció després del part. Com es va quedar embarassada és un misteri, però Touzani no permet que el públic prejutgi la Samia.

L’Abla també té problemes. És una vídua, propietària d'una fleca, que intenta conciliar la seva feina amb la cura de la seva filla. S'ha tancat al món exterior i rebutja les propostes romàntiques d'un encantador client per por de ser tractada com a presa. En aquesta societat, algunes persones veuen les vídues joves com un joc net, ja que no tenen un home que les protegeixi i ja no estan sota la mirada dels seus pares. Un aspecte negatiu és que el to general de la interpretació d'Aziz Hattab com a client seductor resulta discordant al costat del to dramàtic de les protagonistes.

El que fa molt bé Touzani és que no ven de més la pel·lícula. Les qüestions sobre el lloc de la dona en la societat queden en segon pla mentre que l'amistat es manté en una posició central. És una història sobre com les persones poden aportar força i coneixement sense tenir la intenció de fer-ho. L’Abla es pregunta si la Samia ha de donar en adopció el seu fill, i la Samia es pregunta si l’Abla s'ha de tancar. La pel·lícula es pregunta si ambdues poden superar els tabús de la societat.

Un altre personatge clau és la fleca situada a la medina de Casablanca, a la part vella de la ciutat, on treballa l’Abla. La deliciosa cinematografia de Virginie Surdej es recrea en les barres de pa coent-se al forn. A més, Touzani ens sorprèn ressaltant els desavantatges de perdre les tradicions, reemplaçant les receptes clàssiques pel benefici econòmic. La Samia enforna una delícia local que l’Abla ja no té temps de fer, i que no reporta un benefici econòmic. És un èxit entre els clients però també demostra que les tendències poden anar en dues direccions, i que la pel·lícula no es limita a descriure una batalla directa entre la tradició i la modernitat.

Adam funciona a diversos nivells: com a pel·lícula sobre l'amistat, com a crítica feminista a una societat patriarcal i com a història sobre la maternitat. Però l'interessant és que Touzani evita el pes dels temes socials mantenint un to afectiu.

Kaleem Aftab – cineuropa.org