DEL OTRO LADO

Un camí cap al perdó

[...] Dirigida per Iván Guarnizo, Del otro lado està protagonitzada per ell mateix i el seu germà Papeto, que posen la seva mirada cap al passat per poder entendre per què la seva mare, malgrat l'horror del segrest, va decidir perdonar els seus segrestadors.

[...] Del otro lado té lloc després dels acords de pau amb l'extinta guerrilla de les FARC-EP, organització subversiva que va tenir en captivitat durant 18 mesos Beatriz Echeverry, la mare dels germans Guarnizo.

Aquella celebració de la pau es va fer quan la Beatriz ja havia deixat la vida terrenal a causa d'un càncer, però va ser el detonant d'una pregunta que assetjava el director i el seu germà: quins van ser els motius pels quals la seva mare no va guardar rancúnia contra els qui la van segrestar, i fins i tot va sentir empatia per ells.

Per aconseguir-ho, els germans comencen a indagar sobre què va passar durant els dies eterns en què la seva mare va estar segrestada, i algunes de les respostes semblen estar consignades en el diari que la Beatriz va deixar durant el seu període en captivitat.

“En trobar el diari que va escriure durant el seu captiveri, vam descobrir la relació gairebé maternal que va tenir amb el segrestador. Ara que la majoria de guerrillers han entregat les armes, decidim buscar-lo per parlar d'aquell temps fosc en les nostres vides”, explica el director del documental.

Del otro lado explica així la travessia cap al perdó i la reconciliació per part dels germans, que també van ser víctimes del patiment d'haver tingut un familiar segrestat, i descriu el recorregut que fan darrere dels passos de la Beatriz, a través de les selves i forjant sense saber-ho un camí cap al perdó i la reconciliació.

Guarnizo construeix a través del relat audiovisual una valenta i esglaiadora pel·lícula que enmig de la crua realitat convida a creure en un altre món possible on Colòmbia és finalment un país reconciliat i prestat al diàleg, on no es deshumanitza l'altre, o on les preguntes no són un greuge i les respostes són un dret que calma el dolor i la ira.

“Quan parla d'aquells llaços que es van establir, com a espectador queda la sensació que d'alguna manera els guerrillers, vostè i tots som germans en aquesta guerra…”

“Crec que, fins i tot sense haver fet aquesta pel·lícula, sempre hem estat germans. La bogeria de la guerra ens ha fet matar-nos entre persones que ens hem pogut estimar i donar suport. Considero que tot conflicte armat, si el mirem des d'un punt més humanista i més gran, és una guerra fratricida, parricida”, va afirmar el director.

Del otro lado es presenta doncs com una resposta poètica a una pregunta que toca a molts a Colòmbia: després de tantes ferides, realment ens podem reconciliar?

[...]

David Jáuregui Sarment – senalcolombia.tv/cine