Oda a la mare naturalesa
Amb Dersu Uzala el director japonès Akira Kurosawa ens va oferir una meravellosa oda a la mare naturalesa capaç d'emocionar el més rocós espectador. La història se centra en les experiències viscudes per un vell caçador mongol i un jove militar rus, emmarcats en la immensa taigà siberiana, amb la seva calma serena i els seus esporàdics esclats de fúria. Aquí, la mare naturalesa i l'art cinematogràfic es van reunir en una obra mestra protagonitzada per dos personatges benaurats, on només al final es mostra l'altra cara, la més brutal i menyspreable de l'home. De vegades, si compares la crueltat de l'ésser humà amb la de les bèsties, és insultar-les.
En certa manera resulta sorprenent que un cineasta tan dotat per plasmar els espais oberts, els horitzons lliures, il·limitats, fos capaç de registrar també de manera tan profunda la veritat íntima dels personatges. Un lirisme serè i l'estil sobri són les armes poètiques d'Akira Kurosawa en aquest film puríssim, que conté la noblesa d'una pena dominada. I, com sempre, Dersu Uzala gira al voltant d'un diàleg entre el que és sublim i el que és brutal, entre l'amor i el desamor, entre l'èxtasi i el crim. Per això la seva formidable energia transmissora, amb les seves imatges vives com el foc, capaces de suplir els buits deficitaris de la vida.
Anton Merikaetxebarria – elcorreo.com
Descarrega't la fitxa (172.6 KB)