THE DEVIL'S DRIVERS

22/03/2022 - El documental de Daniel Carsenty i Mohhamed Abeguth sobre els traficants que es guanyen la vida als territoris palestins ocupats és un viatge realment salvatge i emocional

Un documental en condicions sobre la vida als territoris palestins ocupats té totes les paperetes per ser complex. I si, a més, inclou un període de nou anys i se centra en diversos personatges (interpretats per Daniel Carsenty i Mohammed Abugeth) que fan treballs il·legals per poder alimentar les seves famílies, es converteix en una obra extensa, amb molts matisos, que requereix la màxima atenció per part de l’espectador. The Devil's Drivers, que ha estat guardonada amb el premi especial del jurat al Festival de Documentals de Tessalònica, fa que prestar aquesta màxima atenció no suposi un esforç per al públic, ja que es tracta d'un viatge salvatge, un autèntic thriller d'acció documental que us mantindrà enganxats a la pantalla fins al final.

El Hamouda i l’Ismail són dos cosins que viuen al poble de Yatta, al sud de la localitat palestina d'Hebron. Es guanyen la vida a base d'introduir a Israel treballadors il·legals a través de l'estreta part de la frontera entre Cisjordània i Israel, on el mur de 500 km encara no està acabat. És difícil que un palestí aconsegueixi feina a Israel, però si a sobre es tracta d'un home solter i sense fills, és completament impossible, perquè aquest tipus de persones són considerades terroristes en potència. No obstant això, com que els llocs de treball a Cisjordània són escassos i estan mal pagats, moltes persones arrisquen la seva llibertat cada dia per anar a treballar il·legalment a Israel, les dades oficials dels quals indiquen que hi ha al voltant de 60.000 treballadors indocumentats al país.

A la primera escena, que està ambientada l'any 2012, Carsenty i el Hamouda es troben al cotxe amb un parell de treballadors. Es dediquen a entrar i sortir de la carretera, a tota velocitat, per esquivar els jeeps de l'exèrcit israelià. Amb l'ajuda de vigilants situats als turons, que els informen en tot moment de la posició dels vehicles militars, van deixant enrere llocs de control i patrulles, de manera que cada trajecte es converteix en tota una prova de foc. Aquestes imatges es van rodar mitjançant una càmera en mà dins d'un cotxe, sobre terreny desèrtic, per això s'aprecien tremolors en les imatges en tot moment, i es veu pols per tot arreu.

Després d'un començament no apte per a cardíacs que culmina amb la detenció d’en Hamouda i l’Ismail, es dona un respir al públic a través de la recapitulació de la història recent sobre l'ocupació israeliana, que es fa mitjançant una senzilla, elegant i variada animació acompanyada d’intertítols narratius. Així mateix, apareixen per primera vegada dos personatges nous: el vell pastor Ali, que és un dels vigilants del turó; i l’Issa, un altre antic traficant que afirma haver deixat de fer aquest tipus de feines quan es va assabentar que s'havien infiltrat informadors a la comunitat.

Un parell de mesos després, el Hamouda i l’Ismail són posats en llibertat condicional. El Hamouda immediatament es posa a treballar de traficant una altra vegada perquè el seu tercer fill ha nascut mentre ell era a la presó. El fill de l'Issa, de 20 anys, es converteix en un altre treballador il·legal dels que creuen la frontera, i l’Ismail comença a treballar al sector de la construcció perquè diu que, en haver nascut el seu primer fill, vol començar a treballar en alguna cosa legal. Però, amb el temps, s'adona que no és el seu fort, així que torna al tràfic de treballadors il·legals, i en un dels seus serveis, haurà d'afrontar una de les situacions més arriscades i tenses fins ara.

Les escenes carregades d'adrenalina contrasten amb les històries emotives i íntimes dels protagonistes, i les dues vessants es desenvolupen en un context general de repressió. El govern israelià estreny el setge al voltant de la regió amb més patrulles i llocs de control, i això fa que les possibilitats de portar una vida normal als territoris ocupats siguin cada vegada més escasses.

Alguns detalls de la pel·lícula poden semblar contradictoris, però això probablement és perquè es condensa en 90 minuts una història que inclou un període molt extens i de canvis constants. Tot i això, la muntadora Laia Prat fa una feina sensacional en mantenir la coherència en tot moment, fins i tot quan sembla impossible. La banda sonora, a càrrec del compositor Henning Buch, complementa perfectament les imatges de la pel·lícula mitjançant una alternança entre temes de percussió i de corda.

Vladan Petkovic – cineuropa.org