17.09.2020 - Dieudo Hamadi s'introdueix amb talent i respecte en un grup de supervivents de la guerra que reclamen reparacions en el seu documental amb etiqueta Selecció Oficial Canes 2020
"Nosaltres reclamem els diners de la nostra sang. Morim per res. Què hem fet per merèixer això?", "Hem dubtat durant molt de temps, hem d'actuar ara. El viatge serà llarg i dolorós. Però sense sacrifici, no obtindrem res". En route pour li milliard, el nou documental de Dieudo Hamadi, projectat a la secció Special Events de la 45a edició de Festival de Toronto, després d'haver rebut l'etiqueta Selecció Oficial en la 73ª edició de Festival de Canes, se centra en una tragèdia oblidada i en la commovedora valentia d'un grup de mutilats de guerra que s'embarquen en un periple cap a la capital de la República Democràtica del Congo per fer sentir la seva veu i el seu dret a la dignitat i a una indemnització. Una odissea amb què el cineasta reflecteix a la perfecció la humanitat i la dimensió de la lluita de David contra Goliat, establint la distància adequada amb els seus personatges (sense esquivar la violència visual de les seves discapacitats ni abusar-ne) i creant una obra molt elaborada des del punt de vista formal, malgrat la seva aparent simplicitat.
"6.600 bombes van caure sobre nosaltres. La Creu Roja va enterrar els cadàvers fins a quedar-se sense lloc on posar-los. Els gossos van acabar la feina". Entre el 5 i el 10 de juny de 2000, els exèrcits ugandès i rwandès es van enfrontar a la ciutat congolesa de Kisangani. Balanç: milers de morts i ferits entre els habitants. Dinou anys més tard, les víctimes del conflicte es reuneixen al voltant d'una associació local que agrupa lesionats, invàlids i mancos, que fan servir crosses i pròtesis, i s'enfronten a un sentiment d'inutilitat social que també els transmeten els seus familiars. Els impulsa la seva set de justícia, ja que la Cort Internacional de Justícia va condemnar Uganda a indemnitzar la ciutat de Kisangani amb fins a 10 mil milions de dòlars (dels quals 1 milió correspon a les víctimes i supervivents). Però el cas d'indemnització està sent estudiat a la capital congolesa des de fa 18 anys.
"És hora que s’acabi aquesta comèdia". Els nostres (anti)herois decideixen pujar a un vaixell i recórrer més de 1.700 quilòmetres pel riu Congo per arribar a Kinshasa i defensar la seva causa en persona. Una dotzena de dones i homes, discapacitats i d'orígens humils, però dotats d'un "esperit de lluita" fora del comú es llancen a l'aventura...
Dieudo Hamadi, que es posiciona amb empatia i una intimitat respectuosa cap als seus adorables personatges, els acompanya en les peripècies d'una recerca ingènua, tenaç, commovedora, optimista i resilient. Dels perills de la navegació fluvial als desaires de l'Assemblea Nacional i la representació de l'ONU: el cineasta, que varia les fonts (mòbil, dron, etc.), fa de mirall d'aquesta petita llum d'esperança en la foscor més profunda. Una simbologia que fa servir amb encert algunes escenes impressionants del taller de teatre de l'associació de mutilats, així com dona protagonisme a les cançons i càntics que marquen la vida quotidiana africana, i que participen en la transmissió del seu missatge humanista. Un desig de justícia que, ajudat per la selecció a Canes, ja sembla donar els seus fruits ja que el 7 de setembre, el govern congolès va prometre 1,5 milions de dòlars a les víctimes de les diferents guerres que ha conegut Kisangani, especialment la dels Sis Dies...
Fabien Lemercier -cineuropa.org
Descarrega't la fitxa (155.62 KB)