EAT BITTER

L’estreta relació entre treball i família

Dirigit per Ningyi Sun i Pascale Appora-Gnekindy, Eat Bitter ens porta fins a la República Centreafricana per donar-nos una valuosa història que reflexiona sobre la relació entre treball i família des de dues perspectives diferents.

El primer subjecte és en Thomas, un sand diver (bussejador de sorra) que treballa àrduament traient sorra del fons de llacs, que és utilitzada per a la construcció. De l'altra banda tenim en Jianmin “CC” Luan, un veterà i bonàs treballador xinès encarregat de supervisar la construcció d'un enorme banc a Bangui (capital de la República Centreafricana).

Eat Bitter utilitza observació i ocasionals voiceovers dels seus subjectes per explicar una història captivadora sobre dos interessants homes amb diferents cultures i antecedents que lluiten per tenir una vida millor per a ells i principalment per a les seves famílies, les quals gradualment s'integren al documental per proveir un panorama enriquidor del tema.

Tots dos han de compaginar la feina amb problemes familiars. La vida personal d’en Thomas és un desastre, ja que entre nòvies, esposes i fills és evident que l'home no té maduresa ni estabilitat; cada vegada que tornem a casa seva, l'home ja té una nova nòvia o està bregant amb un altre embolic amorós. La seva mare, que se la passa treballant en un cultiu de iuques, clarament està farta del seu fill i del poc suport que rep de les seves nòvies, però hi ha poc que pugui fer-hi.

D'altra banda, en CC intenta mantenir comunicació amb la seva dona, que segueix a la Xina i està bregant amb la soledat i el dolor d'un fill que la ignora. Això es combina amb frustracions relacionades amb l'ètica de treball entre xinesos i centreafricans per augmentar l'estrès en la vida laboral d’en CC. Un fet que hem de subratllar en relació amb això és que Sun i Appora-Gnekindy tracten amb molt de respecte les ideologies culturals dels dos països; em va recordar el fallit documental American Factory que fa tot el contrari i voreja el racisme contra la Xina.

Un dels elements més destacats del treball de Sun i Appora-Gnekindy és la manera com retraten la dona; potser no són els personatges principals d’Eat Bitter, però amb el pas del temps i de manera orgànica la seva presència esdevé crucial en el desenvolupament del film. Per exemple, quan hi ha una amenaça de guerra civil (encoratjada per homes), són dones les que surten al carrer per demanar pau. Sun i Appora-Gnekindy posen especial atenció en les respostes de les dones a la conducta dels seus esposos per així connectar el seu tema central amb un estudi del paper tradicional i patriarcal de “proveïdor” a la societat.

Gràcies a una bona feina de direcció, Eat Bitter no només ens permet aprendre sobre un país que poques vegades veiem al cinema, sinó que a més ens regala una exploració de la intrínseca relació entre treball i família a través de les travessies de dos homes que, malgrat totes les diferències entre ells, estan units per un sentit de responsabilitat i d'amor a les seves famílies.

Ricardo Gallegos – laestatuilla.com