El Cairo confidencial

El Cairo confidencial’: un thriller atmosfèric i important

La cinta de Tarik Saleh se centra en un cas policial per comentar els esdeveniments que van donar lloc a

la primavera àrab

[...] Es tracta d'un thriller atmosfèric i fosc ambientat al Caire durant els dies previs a l'esclat de la primavera àrab. Per a això, Tarik Saleh empra trops típics del gènere i elabora un retrat simbòlic d'un país enfonsat en els seus problemes.

Com pot succeir fàcilment en un thriller que enterboleix fins a convertir en un immens camp la línia que separa el bé del mal, el detectiu resulta ser l'element més interessant del cas: l'actor suec nascut al Líban Fares Fares interpreta Noredin, un detectiu corrupte amb un futur brillant al cos de policia el principal propòsit del qual no és exactament fer el bé sinó fer-se ric. Cridat a l'hotel Nile Hilton, on acaben de descobrir el cos d'una bella dona, Noredin no dubta a ficar-se a la butxaca uns diners trobats a l'escena del crim. No obstant això, la identitat de la dona, les seves connexions amb les elits del Caire i altres incidents més personals acabaran portant Noredin a prendre decisions transcendentals i a descobrir-se a si mateix.

El Cairo confidencial empra alguns dels trops més familiars del gènere del thriller: Hi apareixen un detectiu ben aguerrit, un cap corrupte, una preciosa dona brutalment assassinada, un home ric, un proxeneta i intents de suborn. També tenim un testimoni: una dona de la neteja que veu (igual que el públic) dos homes entrar a l'habitació de la víctima. L'ús de tants elements familiars de vegades saboteja el viatge de Saleh: no el deixa sortir de certa previsibilitat; no obstant això, el director aconsegueix crear atmosfera i tensió, i fa que El Cairo confidencial sigui una experiència cinematogràfica efectiva.

A espatlles de la captivadora interpretació de Fares, El Cairo confidencial aconsegueix erigir-se no només en un thriller d'allò més atractiu sinó també en un comentari rellevant sobre la societat egípcia. Sense dir-ho obertament, la pel·lícula parla del poder: com aconseguir-lo, com no perdre’l i com abusar-ne en benefici propi. Les decisions de Noredin en aquest context transformen el protagonista en un símbol de l'egipci mitjà, temptat permanentment pels diners fàcils i derrotat sempre per la impotència que comporta seguir la llei. Noredin acaba al lloc adequat: envoltat d'egipcis que es rebel·len contra el règim de Mubarak, amb una certa parcel·la de poder però lluny de pertànyer a la intocable elit, per prendre les decisions correctes i enfrontar-se a una societat profundament corrupta.

El thriller aprofita la magistral fotografia de Pierre Aïm tant com el punyent ritme del muntatge de Theis Schmidt . Els edificis decrèpits, els carrerons polsosos i plens de gent, els llums encegadors i els sons afilats envolten The Nile Hotel Incident com un sudari gairebé distòpic. És el lloc perfecte per explorar de quina manera un brutal assassinat pot convertir-se en un mer "incident", com una vida pot significar tan poc i com la justícia es pot veure ultratjada de tantes maneres per les persones encarregades de practicar-la i protegir-la. Sense trair el seu enfocament de cinema negre, Saleh fa gala de les seves ambicions polítiques, i això resulta en una combinació que hauria de resultar irresistible al públic.

Stefan Dobroiu – Cineuropa.org