EL INVIERNO

‘El invierno’: ranxo patagó busca capatàs

2016.09.24 - SANT SEBASTIÀ 2016: El director Emiliano Torres retrata el relleu generacional amb l'esquilada durant l'hivern com a excusa en aquesta coproducció francoargentina

Aquesta és la història del vell (Evans) i el nou (Jara). L'òpera prima de l'argentí Emiliano Torres, El invierno, presentada a competició per a la Concha d'Or al 64è Festival de Sant Sebastià, és un retrat sobre el relleu generacional des de l'òptica d'aquell que es veu forçat a deixar la seva feina i la del corresponent substitut. Tot i l'escassetat dels diàlegs, el ritme lent (més d'un tindrà la impressió de presenciar un llargmetratge en el qual no "passa res"), El invierno aconsegueix sorprendre positivament i després de veure la pel·lícula són moltes les preguntes que l'espectador es farà. Perquè amaga alguns dubtes que no s'arriben a dissipar completament, perquè és una pel·lícula més emocional que intel·lectual i perquè el mateix realitzador desitja que sigui l'espectador qui hagi de forjar-se la seva opinió personal.

És interessant perquè aprofundeix en els dos punts de vista. El del reemplaçat i el del reemplaçant. No hi ha víctima ni botxí. Tan sols dues persones lluitant per integrar-se en un medi hostil, en el cas del nou, i lluitant per quedar-s’hi, per al vell. L'obra destil·la certa nostàlgia i mostra una realitat rural en la qual abunden els silencis i la paraula no és ben rebuda. Els paisatges que ofereix són d'una bellesa espectacular.

Emiliano Torres aprofundeix en un tema recurrent en el cinema: el del relleu generacional en un marc poc explotat de moment, el del medi agrari en una zona difícil, allunyada del món en unes condicions adverses. Però... i si l'hivern fos una excusa i el clima advers servís simplement de teló de fons per construir un relat on l'home està més aferrat a la terra que a les persones? Qüestions com la família, el masclisme, la solitud, la mort o la revolució tecnològica són també posades en evidència, així com la fragilitat del treball avui dia. Evans ha donat la seva vida pel ranxo, l'ha cuidat d'una manera exemplar com si fos seu, però quan es fa gran i es torna, per tant, més lent i maldestre, els seus caps no dubten un moment a desfer-se'n. Comparteix amb films com La reconstrucción de Juan Taratutto el fet d’aprofundir també en la desconnexió de l'ésser humà de les emocions i la cruesa de l'hivern a la Patagònia.

Alejandro Sieveking (el vell Evans), recentment vist en l'asfixiant i espiritual El club de Pablo Larraín, ofereix una interpretació subtil rica en matisos i molt continguda. Pel que fa a Cristian Salguero (Jara, el nou), comença a fer-se un lloc en el panorama sud-americà amb un joc delicat i intens. Els fans de Santiago Mitre el recordaran pel seu paper de Ciro a Paulina.

Muntanyes, ovelles, solitud, homes: l'hivern o com sobreviure a un mateix... El invierno és una coproducció francoargentina, produïda per Wanka Cinema, Ajímolido Films (ambdues productores argentines) i Cité Films (productora francesa), que també la ven a l’estranger.

Aida Amasuno Martín -cineuropa.org