‘Els fils del tauler’: la indústria militar a plena llum
El drama de la guerra
Les conseqüències de les guerres són aterridores. Cap poble sembla poder escapar dels seus efectes. No obstant això, en tots els països assistim a cerimònies de vanaglòria del "poder de foc" dels exèrcits nacionals. És el cas de la desfilada militar del 12 d'octubre. Després de passar més d'una dècada documentant lluites socials a l’Amèrica Llatina en contextos de violència armada, el director valencià José Gayà va decidir emprendre una investigació sobre les seves causes.
Els fils del tauler recrea els horrors comuns de diferents conflictes, de la mà de testimonis de persones refugiades i supervivents de conflictes com Síria, Iraq, Palestina, Kurdistan, Somàlia i Colòmbia, així com supervivents dels bombardejos de Guernica i Hiroshima i familiars de persones represaliades pel franquisme. Quatre generacions, cinc continents, vuit idiomes, la mateixa violència.
Converses de l'equip del Centre Delàs d`Estudis per la Pau i entrevistes a reconeguts analistes com el diplomàtic i activista per la pau Federico Mayor Zaragoza, l'exmilitar i reconegut investigador Jesús Núñez, el fotoperiodista Gervasio Sánchez i la periodista i escriptora Mònica Bernabè, permeten reconstruir la seqüència d'ambicions i agressions que deriva en la "guerra contra el terrorisme".
Augmenta la proporció de morts de civils a conseqüència dels conflictes armats, mai abans hi havia hagut tantes persones refugiades. La Comissió Espanyola d'Ajuda als Refugiats (CEAR-País Valencià), portaveus d'Amnistia Internacional i UNICEF i periodistes d'investigació posen el focus en la crisi i el drama de les persones refugiades, i les polítiques repressives que avancen els països d'Europa.
Nova escalada militar
En el context d'una creixent desigualtat global, torna a primera plana l'augment de la despesa en armament. El "mercat" del complex militar industrial -el conglomerat format per indústries armamentistes, polítics, militars i bancs- té una cita a HOMSEC 2017, la fira d'armament més gran de l'estat espanyol.
La càmera explora les ofertes que venedors i directius fan a exèrcits i governs. Un ministre del govern s'interessa per les futures adquisicions. Les empreses nacionals i les corporacions amb seu a l'estat espanyol fa una dècada que pugen llocs en el rànquing mundial -"ja som els sisens del món", adverteixen els periodistes investigadors Yago Álvarez (El Salto) i Jose Antonio Bautista (La Marea), qui assenyala que la indústria armamentista serveix de força de xoc per a l'extracció constant de recursos.
Moviments socials organitzen la campanya Desarma Madrid per denunciar la presència dels “mercaders de la mort". Les respostes ciutadanes en demanda de justícia i pau i de denúncia de la deriva guerrista i xenòfoba dels països del nord s'enforteixen, mentre es teixeixen lleis repressives per emmordassar-les.
Amenaces existencials
L'any passat, els EUA anuncien que la guerra contra el terrorisme ja no és la prioritat número u en defensa: la principal prioritat són ara els règims "populistes" de la Xina i Rússia. El rellotge de la catàstrofe nuclear s'avança, en un context en què la guerra i el drama del refugi es normalitzen a través d'una cobertura mediàtica sensacionalista.
La pel·lícula està dedicada a Berta Càceres, amiga propera del director, que va documentar el seu lideratge al capdavant de les lluites del poble indígena lenca i el poble hondureny en diverses pel·lícules. Berta va ser assassinada durant la producció d'aquest documental per liderar la defensa dels seus territoris.
Federico Mayor Zaragoza mostra la seva indignació davant la retirada dels EUA de l'acord contra el canvi climàtic, i proposa una solució pacífica: fer un boicot global als productes nord-americans, perquè reflexionin. "Ja no hi ha temps", adverteix Berta Càceres en recollir el premi Nobel de defensa ambiental, poc abans de la seva mort.
Colectivo Miradas – kaosenlared.net