Un passat molt present
Sens dubte, les ferides sofertes en el passat continuen influint en el present. I òbviament no només passa a Ruanda, com és el cas de Father's day, sinó a tot el món, a tot ésser humà. Els traumes del passat segueixen latents al fons. Tot i que la pel·lícula no tracta explícitament del genocidi ocorregut el 1994, en què van morir gairebé un milió de persones, la majoria de l'ètnia tutsi.
La major part de tanta violència va ser perpetrada per homes. La figura del pare absent, el que ha traït la societat per oblidar el seu paper protector i guia a la família, queda en dubte.
D'aquesta manera es va desenvolupar, també, una crisi masculina, paternal, i actualment es qüestiona el paper del "pare" en aquest país. Tot això explicat, a més, amb la violència sexual generalitzada pel bàndol "Hutu" durant el genocidi.
Paternitat
A Father's day es mostren diferents maneres de sentir i viure la paternitat, especialment la manca d'aquest compromís, la no acceptació d’aquesta. Resulta irònic que precisament es parli d'aquesta celebració quan, en realitat, cap dels personatges masculins que apareixen la mereixin.
Un model de pare representa el tipus cruel que atemoreix el seu fill petit, obligant-lo a delinquir per sobreviure. Un altre, ja vell i moribund, amaga un passat molt tèrbol amb gran responsabilitat en les massacres comeses. Un tercer no assumeix la seva paternitat perquè no és el pare biològic, i és fruit d'una altra relació anterior de la seva parella. La seva frustració queda palesa contínuament retraient a la seva dona la seva professió de massatgista.
És clar que tampoc no ha de ser senzill ser pare en un país on la majoria d'homes han complert al voltant de vint anys de condemna a la presó. Com es construeix una nova societat amb ciutadans amb un passat tan turbulent?
El nou paper de la dona a Ruanda
La Zaninka (Mediatrice Kayitesi) parla d'un altre virus tan perillós com la Covid, un virus que és devastador a les famílies: quan un home no vol assumir la seva paternitat. Sobretot en un país on hi ha tants orfes després de les tragèdies viscudes, necessitats d’aquesta figura protectora.
Tot i això, Father's day també mostra la recerca de la independència de la dona. Sent com són ara imprescindibles al seu país, intenten superar les seves penes i el seu desarrelament. En la interessant pel·lícula ho faran d'una manera autèntica, sense grans discursos ni postures.
Conclusió de 'Father's day'
Una magnífica i realista visió de Ruanda. Rodada per un director ruandès, amb intèrprets ruandesos i en la seva llengua, el kinyarwanda, Father's day ens trasllada als seus meravellosos paisatges naturals.
Un retrat d'una part d'Àfrica que ha patit drames terribles i que ressorgeix de les seves cendres. Un esperançador desenvolupament de la societat ruandesa, les seves dones són les principals protagonistes en la reconstrucció d'un país trencat.
Redacció – cinemagavia.es