HAMADA

Títol original 
Hamada
Títol en castellà 
Hamada

Llengües Àrab, amb subtítols en espanyol

Fitxa tabs

Sinopsi

Enmig del desert del Sàhara viuen les generacions a les quals el Marroc va negar el país el 1975. Amb vitalitat, humor i situacions inesperades, aquest documental és el retrat d'un grup d'amics que viuen en un campament de refugiats en ple desert. Junts, usen el poder de la creativitat i la diversió per denunciar la realitat que els envolta i expandir-se més enllà dels límits del campament.(Sensacine.com)

Premis i seleccions

Millor director espanyol al Festival Internacional de Cinema de Gijón (Rellumes)

Millor Opera Prima a Cinéma du Réel

Premi del Jurat Jove a Cinéma du Réel

Premi al Documental en Tempo Film Festival Suècia.

Millor Director Emergent al Porto/Post /Doc.

HEAD - GENÈVE POSTPRODUCTION AWARD a Visions du Réel.

AUDIENCE Engagement AWARD a Visions du Réel.

Premi al Millor WIP a MECAS, Festival Internacional de cinema de Las Palmas

Crítica

2018.11.21 - A través d'una magnífica banda sonora i grans dosis d'humor, el primer llargmetratge d'Eloy Domínguez Serén ens apropa al poble sahrauí, que viu exiliat al desert del Sàhara

En el seu primer llargmetratge documental, Hamada, Eloy Domínguez Serén ens transporta fins a l'àrid paisatge del Sàhara, on ens trobem un dels pobles més oblidats del món: els sahrauís. Aquests antics pescadors i pescadores van ser desplaçats fa més de 40 anys, després de l'annexió de l'antic Sàhara espanyol per part del Marroc. Tot i que les seves expectatives de futur semblen tan desoladores com els camps de refugiats on viuen, aquest relat iniciàtic sobre un grup d'amics (Sidahmed, Zaara i Taher) provoca més somriures que llàgrimes. Domínguez Serén demostra que l'humor pot ser una arma molt poderosa per conscienciar sobre problemàtiques relacionades amb els drets humans. [...]

Hamada comença amb una de les seves escenes més potents, destacant per un apartat visual molt aconseguit i un intens disseny de so. Un dels protagonistes parla sobre un somni que ha tingut, mostrant l'angoixa emocional d'un poble que viu a l'exili. Les grans dunes emfatitzen el buit del desert, on l'únic moviment perceptible és el de la sorra agitada pel vent. D'alguna manera això representa el propi estat mental dels protagonistes, les ambicions no troben una direcció clara enmig del buit. Els somnis s'arremolinen a l'interior dels personatges, com el vent que fa ondular la sorra fins que finalment es desencadena la tempesta.

La cinta presenta un agradable equilibri entre les històries personals i les escenes més polítiques, que serveixen per explicar als espectadors els conceptes bàsics sobre l'èxode sahrauí. També ens mostra que Sidahmed, Zaara i Taher han escoltat les mateixes històries un milió de vegades, aprofitant les manifestacions internacionals en favor dels drets sahrauís com una oportunitat per conèixer els seus companys europeus. Tots expressen constantment el desig de reinventar-se a si mateixos. Zaara intenta buscar una nova feina, valent-se de tot el seu enginy. "Soc una experta en mecànica," explica de manera prou convincent en un garatge local, tant que podríem arribar a creure-ho si no fos per les escenes en què comprovem que no té ni idea de com funciona un cotxe. Aquesta recerca d'autorealització i desenvolupament personal passa inevitablement per abandonar els campaments i provar sort en un altre lloc. Al final, Sidahmed decideix marxar a Espanya, i tan sols podem desitjar-li la millor de les sorts.

Amb una direcció de fotografia impressionant, una banda sonora encomanadissa i unes històries personals encantadores, Eloy Domínguez Serén ha aconseguit oferir un retrat únic d'una situació complexa que es troba pràcticament estancada.

Chris Frieswijk (cineuropa.org

Sessions programades

dissabte 1 jun - 18.45
Sala 4

Fitxa tècnica

Fotografia 
Eloy Domínguez Serén
Intèrprets 
Sidahmed Salec Labeid
Ainina Sihamed Mohamed
Zaara Mohamed Saleh
Durada 
89 min
País 
Alemanya
Noruega
Suècia
Gènere 
Documental
Música 
Kjetil Schander Luhr
Secció de La Mostra