HUDA'S SALON

La pel·lícula “Huda's Salon” posa al descobert l’absurditat de la guerra

Els primers deu minuts de Huda’s Salon són una revelació. Aquesta pel·lícula visualitza subtilment, a través d’una lent alhora satírica i simpàtica, com la vida quotidiana es creua amb la violència de la guerra, sent l’objectiu final deixar al descobert l’absurditat de la guerra. Aquesta pel·lícula funciona, de la millor manera imaginable, com una muntanya russa emocional.

Escrita i dirigida per Hany Abu-Assad, Huda’s Salon té lloc a la Palestina ocupada, a la ciutat de Betlem a Cisjordània. La pel·lícula comença com un drama domèstic modest -penseu en Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles- en una perruqueria regentada per la Huda (Manal Awad). La Reem (Maisa Abd Elhadi) és una jove mare d'una nena, la Lina, i és allà per tallar-se el cabell. Mentre la Huda renta els cabells a la Reem, les dones parlen d’una manera familiar per a qualsevol dona que hagi estat mai en una perruqueria. Les coses prenen un gir brusc cap a un thriller esgarrifós quan la Huda droga la Reem, li fa una foto del seu cos estirat a terra, en una situació comprometedora i la fa servir per fer-li xantatge de ser una espia del Servei Secret israelià. La Reem, horroritzada, s’escapa amb la seva filla, sense tallar-se els cabells Després, la Huda és capturada per la Resistència Palestina, comandada per en Hasan (Ali Suliman). El que succeeix a continuació és una sèrie d'esdeveniments alhora còmics i irònics, en els quals la Huda explica la seva pròpia història de supervivència, que reflecteix la desesperada lluita de la Reem per protegir el seu ridícul marit i la seva dolça filla.

Aquesta pel·lícula destaca en tots els aspectes, però la seva gesta més impressionant està en com és capaç d'explicar delicadament moltes versions de la mateixa història de supervivència davant d'una ocupació violenta. Abu-Assad ens mostra, a través de la Reem, la Huda i en Hasan, fins a quin punt una persona pot actuar per sobreviure i com això pot afectar la supervivència dels seus companys.

Que Huda’s Salon és una pel·lícula delicada vol dir que mostra, a través dels petits moviments primer de la Huda i després de la Reem, com apareix el terror al cos: una escena brillant mostra la mà desplegada de la Reem desplaçant-se sobre una paret de maó mentre camina catatònica cap a casa amb la Lina als seus braços, intentant pensar en una sortida per a la seva situació. La càmera s’entreté en els personatges femenins, no de manera voyeurista, sinó de manera tranquil·la, mostrant les habilitats d’Awad i Abd Elhadi com a actrius, cosa que els permet tenir temps per pensar i esplaiar-se.

Abu-Assad permet als seus personatges esplaiar-se, els ofereix molta autonomia (que és una paraula concisa per respecte i simpatia), tot mostrant com la guerra deshumanitzada destrueix tantes vides úniques de tantes maneres similars. Aquesta pel·lícula és una obra mestra: no us la podeu perdre.

Alisha Mughal – exclaim,ca