Un ritu antic i carregat de significat
11.02.2017 -BERLÍN 2017: El primer llarg del sud-africà John Trengove és la poderosa història d'una tradició tribal iniciàtica
[...] The Wound, primer llarg del sud-africà John Trengove, és un film poderós, visualment creatiu i molt actual, ambientat en un entorn exòtic i que explica una història fascinant sobre la tradició, la masculinitat i l'homosexualitat. Abans de projectar-se a Berlín, la pel·lícula es va estrenar mundialment a Sundance.
El personatge principal, Xolani (Nakhane Touré), és membre del poble xhosa, a Sud-àfrica. Treballa en una fàbrica a la ciutat, i després va a una muntanya aïllada amb un grup d'homes per ajudar en la ukwaluka, un ritu iniciàtic tradicional per a joves que estan en els últims anys de l'adolescència. El grup de nois, anomenats "iniciats", seran circumcidats i després "preparats" per a la vida d'un home de veritat. Cada un d'ells és tutelat per un "cuidador", i Xolani s'ha d'ocupar de Kwanda (Niza Jay Ncoyini), l'únic del grup que ve d'una família benestant de Johannesburg. Els altres són majoritàriament nois del camp, i es burlen de Kwanda per ser de la ciutat i massa sensible. Kwanda, però, no triga a descobrir que Xolani està enamorat d'un altre dels cuidadors, el dur i una mica més vell Vija (Bongile Mantsai).
Trengove s'assegura de mantenir l'atenció del públic en cada pas que fa la història. Això ho aconsegueix, en primer lloc, a través del poder visual del film, que, a part de per l'ambientació rural, es veu reforçat per la pintura blanca que cobreix els nois els primers dies després de la circumcisió. I el mateix acte de la circumcisió grupal, estrany per a la majoria d’espectadors, és executat elegantment, amb una tensió tal que mantindria l'atenció de qualsevol, fins i tot si la narració no fos detallada i entretinguda –que definitivament ho és, des del principi fins al sorprenent clímax–
Les implicacions de la temàtica són abundants –des d’aquesta tradició que, per a la ment moderna, sembla no només brutal sinó també nociva per a la salut, i el fet que els joves i els grans que els guien en la iniciació la percebin com un signe real d'entrada a la maduresa, fins a la idea que la circumcisió sigui una forma de castració, lligant-la en conseqüència a l'homosexualitat. Aquesta perspectiva moderna és representada per Kwanda, un jove urbanita, mentre que Xolani, de l'altra banda, és un personatge molt més misteriós, savi a la seva manera, que actua com un pont entre el grup de tradicionalistes i l'adolescent a qui protegeix.
En l'apartat tècnic, que en general està molt aconseguit, destaca particularment la fotografia de Paul Özgür, amb una perpètua càmera en mà que s'acosta als personatges i després se n'allunya, fent voltes al voltant i situant-se de vegades en el punt de vista dels protagonistes, permetent alhora que el públic s'orienti fàcilment. I, encara que tendeixi més a ocultar les coses abans que a revelar-les, la imatge conté una qualitat especial que entra en ressonància amb el tema i amb el limitat coneixement que el públic en té.
|