Joyland

Primera pel·lícula del Pakistan programada al Festival de Canes, Joyland manté un punt de contacte temàtic, que no estètic, amb Tchaikovsky's Wife en el seu abordatge de la repressió de les formes de sexualitat no heteronormatives a partir de les seves repercussions en l’esposa heterosexual d'un home gai. La pel·lícula arrenca com una comèdia dramàtica centrada en una família de classe mitjana, els Rana, religiosa però no radical, en què el germà petit Haider, casat però sense fills, s'encarrega de tasques considerades tradicionalment femenines: cuida les seves nebodes, ajuda a casa, espera que la seva dona torni de la perruqueria on treballa… Quan el jove troba feina com a ballarí en un club, la pel·lícula abandona l'àmbit domèstic per retratar una altra realitat: els ambients nocturns de tolerància queer on regna la Biba, una cantant trans de qui s'acaba enamorant el protagonista. Però la nova feina semiclandestina del petit dels Rana comporta conseqüències per a la seva esposa Mumtaz, a qui obliguen a deixar la feina perquè ara s'ocupi ella de les feines de la llar.

Joyland és una mostra de cinema queer contemporani en el seu retrat divers de les diferents opressions i dissidències sota un sistema heteropatriarcal al Pakistan d’avui dia. Des de l'actitud decidida de la Biba fins a la molt més dubitativa del Haider passant per les frustracions que acumula la Mumtaz, Saim Sadiq deixa clar que les experiències queer al seu país no es poden reduir a una única expressió. Una escena clau del film és la que recull l’intent de relació sexual entre la Biba i el Haider, frustrada per la confusió de rols del jove. La pel·lícula de Sadiq arrenca com una comèdia dramàtica amb certs tints coloristes per anar desplaçant-se cap al drama, encara que resulta més remarcable en la seva visibilització de les dinàmiques quotidianes de la repressió patriarcal que en el desenllaç tràgic.

Eulàlia Iglesias – caimanediciones.es