KETEKE

“Keteke”, humor i sarcasme a la Ghana postindependència

El 2015, l'exministra de Turisme, Cultura i Arts Creatives de Ghana, Elizabeth Ofosu-Adjare, va sol·licitar a les aerolínies internacionals que incloguessin pel·lícules ghaneses a bord dels seus vols a Accra, la capital. La missiva sonava bé, però es va quedar en suspens. Dos anys després, la pel·lícula Keteke (2017), dirigida per Peter Sedufia, es postula com un èxit viral no només per al país que el 2017 celebrava el 60 aniversari de la independència d'Anglaterra, sinó en els diversos festivals en els quals està sent seleccionada.

El títol del treball de Sedufia al·ludeix al mitjà de transport, que es converteix en un element indispensable per al guió: a Keteke s'explica la història d'una parella que pretén marxar a la ciutat per donar a llum, però arriben tard per agafar el tren . El perden. Una decisió equivocada els abandona al mig del no-res. Així que, arribaran a temps a l'urbs per al part o s'arriscaran a tenir el nadó al poble més proper? En realitat és també un gest de complicitat històric del jove realitzador al servei ferroviari dels anys 80 a Ghana, quan el ferrocarril era l'únic mitjà de transport a les zones rurals.

Un altre dels regals a la pel·lícula, a més de la bella fotografia, és el tema principal de la banda sonora, interpretada pel també ghanès Worlasi, i que ofereix una bona barreja d'estils tradicionals, com el Palm-wine, i altres contemporanis amb presència evident de sons electrònics. Un cop més, el cinema funciona com a corretja de transmissió cultural. Keteke retrocedeix en el temps per explicar una història que tocaria aspectes importants de la societat: com són les relacions humanes, les tradicions, la màgia "negra" i les infraestructures ghaneses mitjançant l'ús de l'humor i el sarcasme.

Sebastian Ruiz-Cabrera – wiriko.org