Ayoub (22 anys, Casablanca)
Ayoub es mou pel barri de Hay Mohammadi de Casablanca com si es tractés de casa seva. De fet, ho és. Els seus veïns formen una gran família on tothom es coneix, on tots són iguals. Un barri perifèric on la gent intenta ajudar-se. La seva obsessió és arribar sempre a casa amb alguna cosa per aportar a la família. El que sigui. Per això transita per l'extens ventall de l'economia informal. Casaments, música per a esdeveniments, venda ambulant, fontaneria, transportista, peó... el que sigui, perquè "treballar no és vergonyós" i li permet demostrar que és "algú responsable". Ara s'acosta l'Eid, la festa del Xai, i amb això s'obre un ventall de possibilitats en l'enginyosa ment d'Ayoub i els seus amics per guanyar-se la vida.
Nina (22 anys, Timezrit)
En els vessants de les muntanyes de Cabília hi ha el poble de Timezrit. I al seu cim Nina li agrada recollir-se quan el cap se li omple de preocupacions i deures. Nina estudia arquitectura i li agrada el cinema i la música. Intenta no estar mai quieta.
Assetjada i sensibilitzada per la qüestió de gènere en un poble amb un espai públic dominat pels homes, a Nina li agrada escapar-se a Bejaia, la capital de la província, per passejar i anar al cinema amb tranquil·litat. Nina és conscient dels canvis que s'han produït en el seu entorn. Uns canvis que han permès que la filla d'una dona amb coratge que mai va poder anar a l'escola, s’arromangui avui per aconseguir una gens fàcil llicenciatura en arquitectura.
Seif (25 anys, Djerba)
A la riba de la Mediterrània Seif fa fotos, la seva autèntica passió i el centre de la seva vida professional. A la turística illa de Djerba, on milers d'europeus s'arrebossen al sol, Seif ha obert el seu propi estudi de fotografia des del qual intenta guanyar-se la vida, al costat dels seus amics de tota la vida i al costat d'Annie, una jueva tunisiana propietària d’una botiga d'informàtica al centre de Hemet Souq.
Seif segueix fent fotos davant el mar. En aquestes mateixes aigües centenars de veïns seus busquen l'horitzó d'un nou futur a través de l'emigració. Un tema que envolta l'illa de Djerba i que també preocupa un Seif convençut que la feina mai ha estat un problema a Tunísia.
Hakeem (25 anys, Alexandria)
A les fosques, entre les parets plenes d'adhesius polítics i davant la mirada atenta del seu gos Bingo, Hakeem escriu un nou article per al portal Madamasr. Hi reflecteix les seves impressions sobre les possibilitats de crear una escena artística independent a l'Alexandria actual. Hakeem és dramaturg i ha dirigit diverses obres, per la qual cosa el preocupa el destí de l'escena cultural en el maltractat Egipte post-revolucionari i post-colpista. En aquesta Alexandria que tant estima i de la qual li resulta impossible allunyar-se. Per redactar el seu article, Hakeem recorre Alexandria i es reuneix en cafès amb alguns dels seus amics, persones centrals de l'escena alexandrina independent. Les conclusions són reveladores.
Hiba (25 anys, Beirut)
El carrer Saied el-Qadim, a Beirut, separa Shieh d'Ain Remmaneh. Per a Hiba aquest carrer no només divideix geogràficament. També divideix la propagació religiosa entre cristians i xiïtes. És per això que fa onze anys que és en els moviments socials, lluitant a peu de carrer per acabar amb el sectarisme encara present en un Líban que va deixar enrere la pólvora de la Guerra Civil però que encara combat per acabar amb el dolor de les seves cicatrius. Socialment compromesa, Hiba ha hagut de fer front a molts estereotips i tabús de la societat i dins de la seva família per poder seguir treballant fermament en el que creu. Des de l’antropologia sexual, la seva especialitat professional, fins a la lluita per una societat civil. Hiba segueix convençuda d'estar fent el que creu més convenient per al seu futur i el del seu poble i la seva gent.
Dossier de premsa SAHWA
