Enemic públic meu
Una dona espia un espia, el seu propi marit, sense saber-ho. Al principi, perquè creu que està enamorat d'una altra, però, més tard, perquè sap que alguna cosa va passar que l’ha canviat.
La vigília de la II Guerra Mundial, l'elegant (com tota aquesta meravellosa pel·lícula, al capdavall) Yusaku dirigeix una empresa a Kobe i viu acomodadament al costat de la seva encantadora esposa Satoko. Que, en el fons, l’estima tant i el sent tan llunyà que semblaria estar esperant que una tragèdia els unís ja per sempre. La tragèdia que descobreix el protagonista quan es trasllada uns dies a Manxúria el 1940 i descobreix que els japonesos estan cometent terribles assassinats en aquell lloc del món. «La meva lleialtat no és amb el meu país, sinó amb la justícia universal», li crida a la Satoko quan li pregunta com s'ha convertit en un enemic per als seus compatriotes. Fins que ella veu certes imatges i quaderns, però, sobretot, decideix estar amb ell amb tot.
L'evolució del personatge femení, cinematogràficament un dels millors dels darrers anys, resulta tan brutalment romàntica i commovedora que a l'espectador li fa mal gairebé igual que aquestes imatges de l'horror. La Satoko, capaç del que sigui, no per denunciar la mort de tants homes, sinó només per un, perquè se salvi i no l'abandoni mai més.
El millor: L'elegància i sobrietat amb què està narrat aquest thriller tan profundament romàntic.
El pitjor: De vegades la banda sonora «trepitja» una mica els diàlegs, però no se la perdin.
Carmen L. Lobo – larazon.es
Descarrega't la fitxa (157.05 KB)