2019.05.24 - CANES 2019: Karim Aïnouz dona un nou impuls al melodrama amb la seva adaptació de la novel·la de Martha Batalha
Encara que a vegades no es reconegui, les telenovel·les brasileres són un dels productes audiovisuals més interessants que hi ha, famoses pel melodrama i les trames èpiques que aconsegueixen mantenir tot un país en suspens. L'ànima d'aquestes telenovel·les i l'estil del director americà Douglas Sirk estan molt presents en l'atrevida adaptació de Karim Aïnouz de la novel·la de Martha Batalha de 2015. La vida invisible de Eurídice Gusmão es presenta a la secció Un Certain Regard a Canes i tot i que la novel·la passa durant diverses dècades posteriors a l'any 1934, el seu director, Karim Aïnouz (Madame Sata), ha condensat la trama únicament en els anys 50, una època en què les dones eren propietat dels seus marits o els seus pares, però aquesta situació que està a punt de canviar. Aïnouz relata la vida d'una família dividida mantenint l'èpica d'una obra literària des d'un punt de vista cinematogràfic clàssic.
La pel·lícula es basa en la correspondència que mantenen dues germanes, l’Eurídice (Carol Duarte) i la Guida (Julia Stockler), que es van veure forçades a separar-se, però tot i que ja no es veuen, segueixen lluitant contra el patriarcat que les oprimeix. La Guida, dos anys més gran, és una rebel àvida de canvi, mentre que la major aspiració d'Eurídice, de 18 anys, és ser concertista de piano. Totes dues somien amb una vida lluny del seu tirànic pare catòlic (António Fonseca), que treballa de forner. L’Eurídice vol anar al conservatori a Viena i la Guida, que simplement vol fugir d'allí, s'escapa amb un mariner, fet que trencarà la relació amb el seu pare. A partir d'aquest moment, les dues germanes estan separades i han pres camins diferents.
Un dels tòpics del cinema és que quan dos germans es separen l’un porta una vida reeixida i l'altre pateix. Però en aquest cas, les dues dones pateixen, el mariner va resultar tenir una dona a cada port i la Guida, embarassada, s'adona que ella és només una més. Fent el cor fort, abandona el seu marit i torna a casa on trobarà el seu pare poc inclinat a perdonar-la.
L’Eurídice es casa i és en aquest moment quan el director aprofita per mostrar la modernitat a través de les escenes sexuals a l'habitació o al bany, escenes violentes acompanyades de música contemporània. L’Eurídice ha de lluitar al mateix temps amb la maternitat i amb la seva vida com a pianista professional, i això l'obligarà a abandonar alguns dels seus somnis. Són dues dones lluitadores que, gràcies al mestratge del director, no mostren una història estereotipada.
La interpretació de les dues actrius és exemplar, a més, per mostrar la dualitat entre el passat i el present, a l'epíleg apareix la llegendària actriu brasilera Fernanda Montenegro, un extra per a tots els fans del cinema del Brasil. Aquest clàssic relat agradarà a aquells que adoren els drames plens de girs inesperats, de sofriment i de ràbia, i que se centren en com canvia la posició de la dona en la societat.
Kaleem Aftab - Cineuropa.org