Las golondrinas de Kabul

2019.05.16 - CANES 2019: Zabou Breitman i Elea Gobbe-Mevellec s'endinsen en la Kabul dels talibans i signen una aconseguida adaptació animada de la novel·la de Yasmina Khadra

"Cap home li deu res a cap dona". A la capital afganesa, Kabul, a finals dels 90, el domini dels talibans ha sumit la societat local en l'obscurantisme, sota l'autoritat de la xaria i els seus fanàtics armats. La universitat està devastada, la música, prohibida, hi ha lapidacions al mig del carrer i execucions a l'estadi nacional, abans dels partits de futbol: la por s'ha apoderat de les ments i la rutina de la poblaciço. I per a les dones, condemnades a caminar per la ciutat acompanyades i ocultes sota el tradicional burca, amb una reixeta sobre els ulls, aquesta vida és sinònim de reducció al no-res, ja que la dominació masculina ha pres unes proporcions irresistibles en nom de la religió (i del control de masses). En el marc d'aquest ombrívol període, que desafortunadament encara continua en alguns llocs i que no cal deixar de denunciar, va ambientar el novel·lista algerià Yasmina Khadra el seu excel·lent bestseller Les orenetes de Kabul (2002), convertida avui en una reeixida cinta d'animació signada per les franceses Zabou Breitman i Elea Gobbe-Mevellec, i presentada a la secció Un Certain Regard del 72è Festival de Canes, Les Hirondelles de Kaboul.

Adaptada amb enginy per Sébastien Tavel, Patricia Mortagne i Zabou Breitman, la trama creua la trajectòria de tres protagonistes: l’exmujahidí Atiq, convertit en guàrdia de la presó local després d'haver lluitat durant anys contra els soviètics, i la parella de professors en atur que formen en Mohsen, que està profundament deprimit (ja que els seus valors es veuen perillosament amenaçats per les circumstàncies), i la Zunaira, una dona enamorada de la llibertat. Al voltant d'ells, graviten una multitud de personatges secundaris: la Mussarat, la dona de l’Atiq, que té un càncer en fase terminal (un antic company d'armes del guàrdia aconsella a aquest que la repudiï); en Qassim, implacable cap de la policia moral; el professor Arash, que ha obert un col·legi clandestí; un antic mul·là que somia fugir, etc. Un accident mortal després d'una baralla porta la Zunaira a la presó de l’Atiq, i revolucionarà la vida d'aquest. Però l'execució de la jove s'acosta i els opressors estan atents al mínim pas en fals...

Com conservar l'esperança i les ganes de viure en un entorn assassí, en un sistema carcerari a cel obert en el qual les dones estan relegades a la pitjor de les submissions? Creant una cinta amb una estètica visual que permet abordar esdeveniments tràgics de forma frontal i sense gaire violència psicològica per a l'espectador, les dues directores treuen el millor partit d'una trama senzilla, però perfectament articulada. Teixint tranquil·lament sota els fils argumentals un ventall de temes (la parella, l'amor, els exsoldats, l'integrisme, les debilitats humanes i les llums de la fe i l'esperança sota un jou dictatorial, etc.), sempre respectant acuradament les regles del suspens, Les Hirondelles de Kaboul és un bon exemple (estètic i narratiu) de la capacitat per transmetre idees essencials, humanistes i feministes, entre un gran públic (de joves i adults) que ofereix el cinema animat d'autor.

Fabien Lemercier – cineuropa.org