Per recordar que l’amor no és tot el que necessites
A l'estiu, la paupèrrima ciutat de Corrientes llança tots els calaixets de la vida privada dels seus habitants a la via pública: un autèntic infern per a 'unes joves' que no volen ser 'vistes'. Són queer, en una comunitat on el terme es rep com una bufetada i els afectes es consideren privilegi, que no dret.
La càmera de Clarisa Navas (Hoy partido a las tres) se situa en paral·lel a l'experiència dels seus personatges, el món interior dels quals és susceptible de ser envaït en qualsevol moment per la por de veïns tafaners i sàdiques bandes. Els límits entre el dins i el fora de camp esdevenen porosos i inestables. Només en un segon pla, d'amagat, trobem els cossos de dues noies que es desitgen. Que es busquen sense paraules, com si no poguessin trencar el caràcter tàcit de la violència que les assota, discretament, cada dia. En un moment en què allò queer sembla haver estat incorporat com a oli nou a la gran maquinària de la indústria cultural, Navas fica el dit a la nafra i identifica que, per desgràcia, mai podrà realitzar-se l'amor sense justícia social.
El millor: El verisme magnètic dels seus caràcters.
El pitjor: Que sigui vista només com una altra pel·lícula 'de festival'.
Mariona Borrull – fotogramas.es