Lerd (A man of integrity)

Un home amb la integritat danyada pel poder. El seu delicte, residir amb la seva família en unes terres massa desitjables per a una companyia. Resulta especialment encertat el títol internacional amb la qual Lerd està circulant als festivals (guanyadora d'Un Certain Regard a Canes), com fa aquests dies per Gijón. I és que aquesta cinta iraniana dirigida per Mohammad Rasoulof té en la integritat el seu principal baluard temàtic, en aquesta lluita de l'home amb la corrupció revestit d'un component bucòlic, de grisós i llòbrec toc, com és l'orografia de l’Iran; en aquest cas no només es reduirà a la localització de la trama, gairebé oficiant d'enquadrament poètic i afligit, sinó que gràcies al desenvolupament del seu personatge ens permetrà conèixer els preocupants mecanismes burocràtics de la nació. En aquest etern compromís del cinema iranià arrelat en força ocasions en la subtil denúncia, A man of integrity es lluirà com un bon teló de fons per dinamitar un personatge principal com Reza, prototip d'home servicial vers la seva feina i esclau profés a la seva quotidianitat, que veurà com els engranatges de la seva existència es veuran aguaitats pel poder i la supremacia d'una classe bastant més alta que la de la seva (autoimposada) idiosincràsia.

Diverses són les coses que funcionen a la pel·lícula, des de la intimista interpretació del protagonista (Resa Akhlaghirad), perfecte com aquest home supervivent a la constant garrotada rebuda de les altes esferes, fins al ritme assossegat imprès a la narració, que es fusionarà amb certes seqüències amb tendència a la commoció emotiva, encertades en el seu context. Però sota la seva estirp d'humà retrat sobre la víctima de la corrupció, i la injustícia que sepulta l'home corrent, convé reincidir en les lectures de fons que es puguin treure de la successió d'escenes que Mohammad Rasoulof esgrimeix pel metratge; recordem que el director seria vetat per les autoritats iranianes després de ser arrestat per suposada propaganda hostil al govern del país. Per això, no sorprèn que en el seu entorn A man of integrity esgrimeix un Iran que en els estaments oficials es veu pervers i adulterat, entenent que Rasoulof va obviar completament la subtilesa habitual d'aquest tipus de relats denúncia. Aquesta conjuntura també pot justificar l'aura fatalista que sembla envoltar la història en tot moment, sota una atmosfera gris i fins i tot de vegades apocalíptica (reincidida en les seqüències annexes a Resa i la seva granja, epicentre de tot l'entramat) que convergeixen amb les més cristal·lines luminescències de les escenes burocràtiques d'oficines i despatxos, on les accions que allí se succeeixen semblen parlar per si soles sense recórrer a l'ajuda estètica.

Pel·lícula valenta, i no només pel fet d'estar rodada gairebé de manera clandestina al mateix Iran, sinó per protegir-se d'una total falta d'estridències en mostrar una societat amb sinistres fílies a l'hostilitat i amb un fi enllaç per allò corrupte. Empaquetatge opressiu que sembla sortir de l’ímpetu creatiu de Rasoulof en el seu al·legat (el seu procés amb la justícia iraniana encara està obert), en la història de la recerca d'aquest home per la defensa de la seva integritat, que sembla sentir en tot moment la terbolesa que envaeix aquesta quotidianitat anhelada, afavorida per la seva piscifactoria, enclavament que es convertirà en el protagonista d'un dels moments més rellevants i inoblidables de la pel·lícula.

Dani Rodríguez – cinemaldito.com