Parásitos

Títol original 
Gisaengchung
Títol en castellà 
Parásitos

Parásitos – Tráiler

Tipus de Mostra: 
Cinema Asiàtic

Llengües Coreà i anglès, amb subtítols en espanyol

Fitxa tabs

Sinopsi

En Ki-taek (Kang-ho Song) és el patriarca d'una família pobra que malviu en un pis baix a Seül, pagant les factures a força de treballs precaris i robant el wi-fi dels veïns. La seva situació canvia un dia en què el seu fill aconsegueix que el recomanin per donar classes particulars d'anglès a casa dels Park, una família acabalada. Utilitzant el seu enginy, el jove aconseguirà guanyar-se la confiança de la senyora de la casa, i així anirà introduint, a poc a poc, la resta dels seus familiars en diferents treballs del servei domèstic. Serà el començament d'un engranatge incontrolable, del qual ningú sortirà realment indemne. (sensacine.com)

Premis i seleccions

2019: Globus d'Or: nominada a millor director, guió i pel·lícula de parla no anglesa

2019: Festival de Canes: Palma d'Or al millor llargmetratge

2019: Cercle de Crítics de Nova York: millor pel·lícula estrangera

2019: National Board of Review (NBR): millor pel·lícula de parla no anglesa

2019: American Film Institute (AFI): premi especial AFI

2019: Associació de Crítics de Los Angeles: millor pel·lícula, director i actor secundari

2019: Critics Choice Awards: 7 nominacions, incloent-hi millor pel·lícula, director i pel·lícula estrangera

2019: Premis Independent Spirit: nominada a millor pel·lícula estrangera

2019: Associació de Crítics de Chicago: 4 premis, incloent-hi millor pel·lícula. 7 nominacions

2019: Satellite Awards: nominada a millor director, guió i pel·lícula internacional

2019: British Independent Film Awards (BIFA): millor pel·lícula internacional

2019: Sindicat d'Actors (SAG): nominada a millor repartiment

En total, més de 100 premis i més de 130 nominacions

Crítica

Canes 2019: El coreà Bong Joon-ho porta la lluita de classes a Canes amb la brillant “Parasite”

Després de posar de cap per avall Canes i Netflix amb Okja, el sud-coreà torna dos anys després amb una de les favorites

Dos anys després de la presentació d’Okja a la Competició Oficial del Festival de Canes, el coreà Bong Joon-ho torna a la cursa per la Palma d'Or amb Parasite, la seva nova incursió en les aigües polititzades del cinema de gènere. Després d'abordar el film policíac (Memories of Murder), la monster movie (The Host) i la ciència-ficció distòpica (Snowpiercer), Bong posa el seu laboratori d'invencions fílmiques al servei d'un dramedy familiar. Un acostament a les peripècies de dos clans antagònics (un adinerat, l'altre mendicant) que, com sol ser habitual en la trajectòria del sud-coreà, desplega altes dosis d'impuresa genèrica. Aquí l'àcida radiografia de la institució familiar es formula des de la sàtira, la caricatura, i acaba desembocant en una salvatge dissecció de la lluita de classes. La idea d’allò social com a brutal camp de batalla ja vibrava amb força a Snowpiercer (on un estratificat sistema de castes es desplegava al llarg dels vagons d'un tren de la bruixa), mentre que l'interès de Bong per la realitat marginal pot entreveure’s en totes les seves pel·lícula. A Parasite, el responsable de Mother abraça el relat de serfs i capatassos, d'oprimits i opressors, per compondre un laberíntic, vivaç i demolidor retrat d'una societat deshumanitzada i abocada a l'autodestrucció.

Sense por de caure en l'esperpent, Bong construeix la rocambolesca trama de Parasite a partir d'un sòlid esquelet arquitectònic. La família pobra malviu en un subterrani on subsisteix, al límit de l'esclavitud, gràcies a la feina porqueria. Per la seva banda, la família adinerada viu en una mansió palatina dissenyada per un prestigiós arquitecte. L'alarmant diferència entre aquests dos modus vivendi començarà a esquerdar-se quan el fill de la família pobra aconsegueixi entrar, a cop de mentides, al servei del clan esnob. La manera en què l'aparició d'aquest subjecte anòmal desestabilitza l'ordre burgès fa pensar inevitablement en dos referents essencials del cinema d'ascendència marxista: Teorema de Pier Paolo Pasolini, amb la figura del jove ben plantat que destrueix l'harmonia d'una família benestant, i El sirviente de Joseph Losey, amb el seu retrat claustrofòbic de com un majordom acabava sotmetent el seu senyor (als quals caldria sumar The Housemaid de Kim Ki-young, el clàssic sud-coreà de 1960). A Parasite és el conjunt de la família humil la que aconsegueix, a cop de picaresca, immiscir-se en els territoris de l'alta societat, tot i que aquest camí de conquesta inclement, d'assalt desesperat al poder, acabarà amb la dignitat i el benestar de tots els implicats en aquesta falsa contesa social.

 Amb el seu enlluernador talent per doblegar a plaer les seves històries, fabricant incomptables variacions al voltant de les seves tesis -en aquest cas, la destrucció de tot indici de pau social-, Bong s'esforça aquí en el retrat dels desfavorits, individus que veuen la seva existència reduïda a la condició de pur ressort maquinal al servei dels elegits. Per denunciar aquesta xacra global, Bong obre petits espais per a la subversió catàrtica de l'ordre establert, però la possibilitat de la veritable revolució sona a utopia inabastable. Amb la seva hilarant i monstruosa paràbola social, Parasite descriu un món abocat a la fallida espiritual, un món horripilant similar al nostre.

Manu Yáñez – Fotogramas.es

Sala: 
CineBaix Sala 5
CineBaix Sala 4

Fitxa tècnica

Director/a 
Guió 
Kim Dae-hwan
Bong Joon-ho
Jin Won Han
Fotografia 
Kyung-pyo Hong
Intèrprets 
Song Kang-ho
Lee Seon-gyun
Jang Hye-jin
Cho Yeo-jeong
Choi Woo-sik
Park So-dam
Park Seo-joon
Lee Jeong-Eun
Park Keun-rok
Hyun Seung-Min
Jeong-eun Lee
Andreas Fronk
Myeong-hoon Park
Hye-jin Jang
Hyun-jun Jung
Ji-hye Lee
Joo-hyung Lee
Jeong Esuz
Ik-han Jung...
Durada 
132 min
País 
Corea del Sud
Gènere 
Ficció / Comèdia negra
Música 
Jaeil Jung
Secció de La Mostra