El nou llargmetratge d'Abner Benaim és una història crua que explora la relació entre una malenconiosa dona que carrega un trauma i un pobre nen del carrer.
Abner Benaim destaca amb el seu segon llargmetratge anomenat Plaza Catedral, un drama urbà poderós, realista, sobre la relació entre una mare en dol i un nen petit del carrer que, en última instància, és una crítica a la trista impossibilitat d’aquesta relació que està marcada per una violència latent, especialment en nens que viuen en aquestes condicions a molts llocs de Panamà i Llatinoamèrica.
La cinta tracta el tema de la violència, però el destí és cruel si es pot utilitzar aquesta paraula, ja que tràgicament veure el film pren més força a causa de l'assassinat al carrer a la vida real del seu coprotagonista, l'adolescent Fernando Xavier de Casta, poc després que acabés la filmació, un esdeveniment que inevitablement complica qualsevol visualització i se't queda gravat.
La pel·lícula ens presenta la vida de l'Alicia (impressionant actuació d'Ilse Salas), una que té un gust amarg: ella ha perdut el seu fill petit en un accident durant una festa infantil, situació que la porta a estar divorciada del Diego (Manolo Cardona); la seva nova faceta de vida la porta a treballar com a agent immobiliària i ella és arquitecta.
Mentre es muda al seu nou apartament ubicat a Plaza Catedral, coneix un noi força parlador anomenat Alexis, que es dedica a vigilar cotxes a la zona acordant no malmetre els vehicles aparcats dels habitants benestants de la plaça titular. Però la inquietant separació entre els rics i els pobres de Panamà es torna impossible de mantenir una vegada que l’Alicia troba el Chief amb una ferida de bala a les escales del seu apartament, ella el porta urgentment a l'hospital, però ell s’escapa i torna a l'apartament d'ella demanant ajuda.
L’Alicia l’accepta i el cuida mentre es millora; tots dos comencen a forjar una relació no de mare i fill, sinó una relació construïda a base del dolor, el trauma i la tragèdia. En un punt els dos personatges comparteixen el seu passat, tràgic en diferents formes, és la més forta de la pel·lícula, i un pla del rostre de Xavier de Casta mentre escolta l’Alicia parlar sobre la seva pèrdua és el moment més humà. Llàstima que el film no aconsegueix aprofitar aquests moments per donar més profunditat als personatges, per exemple, la història de l'Alicia amb el seu marit mai acaba d'explotar, queda només en escenes, Cardona realment no fa res més, nomes posar el seu nom al pòster. D'altra banda, el passat del Chief (el nen) es desenvolupa molt ràpid, això no deixa de ser impactant i el desenllaç és fort i desolador.
Les actuacions són commovedores, Salas s'emporta la major part de la càrrega dramàtica lluint adequadament cansada del món, on ens entrega diverses escenes brillants que amb la seva mirada aconsegueixes comprendre el dol que carrega aquesta dona. Xavier de Casta, brillant i enèrgic, va estar clarament ben dirigit perquè la seva frescor natural romangui intacta per a la càmera.
La lamentable mort del jove actor afegeix una complexitat encara molt més gran al film. Plaza Catedral és sens dubte digna d'elogi en molts sentits, especialment en no voler convertir-se en una cinta purament sensacionalista, i per crear una anàlisi intel·ligent i serena sobre la crueltat i la hipocresia de la societat panamenya.
Dionar Hidalgo – algomasquecine.com
Descarrega't la fitxa (244.48 KB)