The Poetess

Títol original 
The Poetess

The Poetess Trailer

Llengües: Àrab i anglès, amb subtítols en català

Fitxa tabs

Sinopsi

"El poeta del milió" és un reality show de poesia àrab que sempre havia estat un concurs exclusivament masculí. No obstant això, una dona va decidir que havia arribat el moment d'aixecar la seva veu, fins i tot darrere del seu vel. (filmaffinity.com)

Premis i seleccions

del món musulmà en la proesa de la poeta Hissa Hilal

 

El 2010, el concurs de televisió emès des dels Emirats Àrabs Units, Million’s Poet, el Got Talent de la poesia tradicional àrab, va ser testimoni d'un fet inaudit en la seva història. Per primera vegada, una dona va arribar a formar part de la selecció de concursants, i va acabar participant en la final. La saudita Hissa Hilal, que ja havia publicat poemes sota el pseudònim de "Remia", va desafiar les fèrries convencions de la societat patriarcal i religiosa de la regió per alçar la veu, i ser escoltada. The Poetess, dirigida pels alemanys Stefanie Brockhaus i Andreas Wolff, documenta aquesta fita de la lluita contra l'hegemonia del masclisme i la religió en el món àrab, i ho fa a través de la pròpia veu de Hilal, que es presta a parlar no només de la seva experiència personal, sinó de tot el context sociohistòric que la precedeix i l'envolta.

 

El documental, presentat l'any passat a la Setmana de la Crítica de Locarno i seleccionat ara en la Competició de Documentals del 4t Festival de La Valeta, utilitza la simbòlica proesa de la dona per retratar la societat actual del món àrab. El concurs televisiu és doncs el punt de partida utilitzat per Brockhaus i Wolff, amb inserts que mostren Hilal començant les audicions sota un vel complet (suggerit pel seu marit, un periodista que dona suport a la seva causa, per evitar represàlies en el seu entorn més proper), que amb prou feines li deixa llegir el seu poema, ni trobar la sortida del plató. A mesura que el concurs segueix, Hilal el reemplaça per un nicab, que almenys li permet veure-hi a través d'un únic buit. Els seus poemes comencen arrufant celles en parlar sobre l'actitud negativa dels homes cap a les dones i acaben guanyant-se amenaces de mort per part d'extremistes en tractar de les fàtues, pronunciaments legals islàmics de vegades acusats de fomentar el terrorisme.

 

A les imatges del concurs les acompanyen, en una disposició amb un ritme qüestionable, un seguiment més íntim de la poeta, al cotxe, centres comercials i l'hotel (en una interessant seqüència a l'habitació, només es mostren els peus de les dones i no la resta del cos, ja que no estan cobertes pel vel). Hilal, que també hi participa extensament a través de declaracions a càmera, demostra la seva seguretat i rotunditat a l'hora de defensar les seves idees, llançant-les en contra de les injustícies i els extremismes, i escudant-les en el seu amor pur a l'Islam.

 

És en aquestes paraules, i en imatges d'arxiu, en què Brockhaus i Wolff es recolzen per explicar la societat islàmica actual, des dels liberals anys 70 fins a la pèrdua de llibertats, passant pel boom petrolífer i materialista, i successos, com la presa de la Gran Mesquita de la Meca el 1979, que van propiciar l'ascens al poder dels fonamentalismes. Aquesta decisió deixa veure que el documental aporta més quan es concentra en la veu de Hilal, que quan vol explicar tota la història de l'Islam en pocs minuts; cosa que, però, no minva la seva condició de document altament inspirador.

 

David González - cineuropa.org

Crítica

del món musulmà en la proesa de la poeta Hissa Hilal

 

El 2010, el concurs de televisió emès des dels Emirats Àrabs Units, Million’s Poet, el Got Talent de la poesia tradicional àrab, va ser testimoni d'un fet inaudit en la seva història. Per primera vegada, una dona va arribar a formar part de la selecció de concursants, i va acabar participant en la final. La saudita Hissa Hilal, que ja havia publicat poemes sota el pseudònim de "Remia", va desafiar les fèrries convencions de la societat patriarcal i religiosa de la regió per alçar la veu, i ser escoltada. The Poetess, dirigida pels alemanys Stefanie Brockhaus i Andreas Wolff, documenta aquesta fita de la lluita contra l'hegemonia del masclisme i la religió en el món àrab, i ho fa a través de la pròpia veu de Hilal, que es presta a parlar no només de la seva experiència personal, sinó de tot el context sociohistòric que la precedeix i l'envolta.

 

El documental, presentat l'any passat a la Setmana de la Crítica de Locarno i seleccionat ara en la Competició de Documentals del 4t Festival de La Valeta, utilitza la simbòlica proesa de la dona per retratar la societat actual del món àrab. El concurs televisiu és doncs el punt de partida utilitzat per Brockhaus i Wolff, amb inserts que mostren Hilal començant les audicions sota un vel complet (suggerit pel seu marit, un periodista que dona suport a la seva causa, per evitar represàlies en el seu entorn més proper), que amb prou feines li deixa llegir el seu poema, ni trobar la sortida del plató. A mesura que el concurs segueix, Hilal el reemplaça per un nicab, que almenys li permet veure-hi a través d'un únic buit. Els seus poemes comencen arrufant celles en parlar sobre l'actitud negativa dels homes cap a les dones i acaben guanyant-se amenaces de mort per part d'extremistes en tractar de les fàtues, pronunciaments legals islàmics de vegades acusats de fomentar el terrorisme.

 

A les imatges del concurs les acompanyen, en una disposició amb un ritme qüestionable, un seguiment més íntim de la poeta, al cotxe, centres comercials i l'hotel (en una interessant seqüència a l'habitació, només es mostren els peus de les dones i no la resta del cos, ja que no estan cobertes pel vel). Hilal, que també hi participa extensament a través de declaracions a càmera, demostra la seva seguretat i rotunditat a l'hora de defensar les seves idees, llançant-les en contra de les injustícies i els extremismes, i escudant-les en el seu amor pur a l'Islam.

 

És en aquestes paraules, i en imatges d'arxiu, en què Brockhaus i Wolff es recolzen per explicar la societat islàmica actual, des dels liberals anys 70 fins a la pèrdua de llibertats, passant pel boom petrolífer i materialista, i successos, com la presa de la Gran Mesquita de la Meca el 1979, que van propiciar l'ascens al poder dels fonamentalismes. Aquesta decisió deixa veure que el documental aporta més quan es concentra en la veu de Hilal, que quan vol explicar tota la història de l'Islam en pocs minuts; cosa que, però, no minva la seva condició de document altament inspirador.

 

David González - cineuropa.org

Sessions programades

divendres 9 nov. - 17.15
dissabte 17 nov. - 17.00
Sala 2
Sala 2

Fitxa tècnica

Guió 
Stefanie Brockhaus
Andreas Wolff
Fotografia 
Stefanie Brockhaus
Tobias Tempel
Intèrprets 
Documental
Durada 
89 min
País 
Alemanya
Emirats Àrabs Units
Gènere 
Documental
Secció de La Mostra