Razzia

Razzia: "I Want to Break Free" (Vull ser lliure)

2017.09.12 - TORONTO 2017: Nabil Ayouch signa un fascinant mosaic, una cinta impactant sobre els somnis, els problemes i les lluites quotidianes al Marroc

"Feliços aquells que poden actuar segons els seus desitjos". Aquest proverbi berber que obre Razzia, de Nabil Ayouch,  [...] podria resumir a la perfecció les intencions d'un cineasta dotat d'una gran sensibilitat per l'humà i que en aquesta ocasió signa una obra molt ambiciosa per la seva amplitud de mires i la seva força expressiva. Una audàcia formal que entrellaça cinc relats i dues èpoques i que entra en perfecta ressonància amb l'audàcia del seu tema, ja que el realitzador francomarroquí aborda el caràcter desconcertant i potencialment explosiu de la frustració davant la dificultat de viure la pròpia diferència al Marroc malgrat una voluntat ferma.

Començant el 1982 a l'esplèndid paisatge de la serralada de l'Atles, en un petit poble on l'estimat mestre Abdallah (Amine Ennaji) ha d'acatar les directrius estatals i deixar d'ensenyar en berber, l'única llengua que comprenen els seus alumnes, abans d'abandonar, completament derrotat, la regió i l'idil·li que havia establert amb una valenta vídua, Yto (Nezha Tebbaï), Razzia salta a continuació a Casablanca l'any 2015. Allà, la bella Salima (Maryam Touzani, que va coescriure el guió juntament amb el director), amb un vestit bastant curt i amb la cabellera al vent, es banya al mar després de travessar una manifestació contra la reforma de la llei de l'herència en la qual onejaven pancartes amb consignes com "Charia rules" o "els homes i les dones no són iguals". Així queda establert un decorat quotidià, amb les seves profundes contradiccions. Perquè encara que Salima és una dona en aparença lliure, amb un marit que sembla moure’s en una modernitat marcada pels privilegis econòmics, ella es planteja la qüestió d'avortar, i demana consell a Yto (aquest cop interpretada per Saadia Ladib), a la casa de la qual va a ballar i a qui trobem al costat del seu fill Elyas. Aquest últim (Abdellah Didane) treballa com a cambrer al bar de Joe (Arieh Worhalter), un jueu que fingeix portar una vida plàcida, gronxada pels records del mite del film Casablanca, de Michael Curtiz, però l'existència del qual va limitant-se progressivament, sobretot en el terreny de l'amor, a causa de la barrera de les religions. Pel que fa a Hakim (Abdelilah Rachid), la seva família i el seu barri popular de la Medina posen traves al seu somni de triomfar en la música a l’estil Freddie Mercury; de la mateixa manera, la vida de nena rica que porta l'adolescent Inès (Dounia Binebine) emmascara una profunda solitud davant les incerteses de la transformació en dona adulta, en un entorn en què els nus televisius xoquen amb el pes de les tradicions del país. Totes aquestes friccions psicològiques individuals alimenten un clima latent d'alta tensió, i les revoltes urbanes comencen a esclatar en plena nit...

Fascinant trencaclosques fílmic i poderós acte "polític", Razzia teixeix els seus fils intensament, i Nabil Ayouch té un do per desvelar les emocions mitjançant la simple observació dels rostres. La mirada a un temps afectuosa i afilada que dirigeix ​​al Marroc contemporani i al tumult de Casablanca és tant una crida a un despertar positiu, a la perseverança i al renaixement, com una advertència sobre els perills que implica l'aprofundiment dels conflictes i les contradiccions.

Fabien Lemercier – cineuropa.org