'Softie' o la intensa vida interior de l'activisme kenyà
La ciutat que un dia va ser el node logístic més important de l'Imperi Britànic a l’Àfrica Oriental creix altiva, ensenyorint-se de les terres massai d'un cada vegada més escàs parc natural. En poc més d'un segle, Nairobi ha passat de ser un petit enclavament per a l'espoli colonial a l’Àfrica de l'Est a una de les capitals financeres més importants i geoestratègicament millor posicionades del continent. Representant l'opulència d'una classe adinerada, propietària i senyora de les milionàries facturacions derivades del te negre, el cafè o les flors.
L'urbs simbolitza, a més, un sistema corrupte i generador de desigualtats endèmiques heretat generació rere generació des de fa més d'un segle; iniquitat que empeny un 60% de la seva població a la vida en els marges. I és en ells, a l'extraradi, on neixen llavors de canvi que aspiren a combatre les arrels de la injustícia i la corrupció més arrelades.
Una de les més esperançadores, sens dubte, és la que neix de cor del col·lectiu Pawa254 i dels seus principals instigadors, el fotoperiodista Boniface Mwangi i la seva dona Njeri -una de les seves cofundadores i activistes més compromeses-, que en l'última dècada han contribuït a sostenir i impulsar una nova generació d'artistes políticament implicats que, amb talent i valentia, somien un futur millor. Aquest somni, ple de crepuscles, és retratat de manera íntima i humana en el documental Softie.
Gemma Solés i Coll - wiriko.org