2018.09.04 - VENÈCIA 2018: Saeed Al Batal i Ghiath Ayoub utilitzen la guerra civil siriana per demostrar la importància dels films com evidència documental
A sota d'un cel color blau nit s'observa la brillantor taronja del sol que s'aixeca i una muntanya a l'horitzó. En aquest primer pla es poden veure unes quantes llums, i el que sembla ser el fum d'una foguera s'eleva cap al cel. La presa sembla una pintura; és l'est de Guta el matí del 21 d'agost de 2013, aquesta imatge està a punt de mostrar-nos un horror pur. Amb l'arribada del dia queda revelada una ciutat d'edificis sense vida. Cap a la meitat del film ja ens haurem acostumat a veure els cadàvers d'aquests edificis i ens sentirem gairebé immunes a aquest horror. La càmera després fa un acostament al que queda d'un míssil que va caure aquell matí. Tot al voltant és mort: almenys 1.500 persones, les cabres i fins i tot la gespa. S'han utilitzat químics en la massacre més gran que ha tingut la guerra civil siriana fins ara. Saeed està tan angoixat que no usa la seva càmera durant 24 hores i escriu al seu amic per preguntar-li "per què?" Saeed és un dels vuit càmeres les 450 hores de material dels quals van ser després editades per crear Still Recording, un documental compost del treball de documentalistes que operaven durant aquest conflicte. Filmat entre el 2011 i el 2015, aquest film de Saeed Al Batal i Ghiath Ayoub va guanyar el Premi de l'Audiència i el Premi FIPRESCI a la 33a edició de la Setmana Internacional de la Crítica.
La importància i els mètodes per portar un registre d'esdeveniments és una classe que s'imparteix a l'oficina de mitjans de comunicació del Comitè Coordinador de la ciutat de Duma, on Saeed explica als seus estudiants sobre la seva cita preferida: "la imatge és l'última línia de defensa contra el temps”. De manera irònica, a aquest se l’acaba de veure recentment desfent-se en elogis respecte a la màquina que és Hollywood, la qual finança films amb la mateixa quantitat de diners que es necessitaria per construir 15 hospitals i 16 escoles. És divertit perquè ell elogia el valor artístic d'Underworld, film que protagonitza Kate Beckinsale, en mostrar l'ús de l'espai buit, imatges en gran angular i monstres. Aquesta pel·lícula mai ha semblat més important.
El que segueix és terror però en la vida real, imatges d'una guerra civil en què molts dels que van empunyar una càmera ja s’han mort. S’esmenten catorze documentalistes morts al final dels crèdits d’Still Recording. El film és un documental sobre el que està passant i també una oda a la feina d'aquests fotògrafs. És comú no saber què és el que passa, un dia ple de destrucció s'assembla molt a qualsevol altre dia. Per això, no és la guerra la que crea els moments més poderosos sinó més aviat l'instant en què veiem la resistència de la gent comuna, com ara els homes que fan servir el menjar del bestiar per fer "pa".
Kaleem Aftab – cineuropa.org
Descarrega't la fitxa (176.88 KB)