THE STRANGER

10/09/2021 - VENÈCIA 2021: El debut d'Ameer Fakher Eldin se centra en un metge retirat que s'enfronta a les dificultats de la vida als Alts del Golan, un lloc marcat per l'ocupació i el patriarcat

Estrenada mundialment a les Giornate degli Autori, la secció paral·lela del Festival de Venècia, el debut d'Ameer Fakher Eldin, The Stranger, no només comparteix títol amb la famosa obra d'Albert Camus, sinó també el seu enfocament sobre un home sumit a una crisi existencial quan s’enfronta a l’absurd. La cinta comença amb la veu d'una dona fent preguntes a un home d'esquena, mirant per la finestra: "França? Tenen un pa deliciós... Alemanya?". És un inici estrany i misteriós, que suggereix immediatament el desig de ser en un altre lloc, lluny dels Alts del Golan, el territori fronterer ocupat que Israel disputa amb Síria i el Líban.

L'home que mira per la finestra és l’Adnan (Ashraf Barhom), que no vol abandonar les costerudes muntanyes cobertes de neu. Una boira estranya, pròpia d'una altra estació, es mou a través de les ruïnes de més de 100 llogarets sirians destruïts durant i després de la Guerra dels Sis Dies el 1967. La boira és una metàfora de l'estat mental de l'Adnan. Som davant d'un home atrapat pel pes de la història, els seus propis traumes i un sistema patriarcal que s'ensorra. No es vol assemblar al seu obstinat pare, Abu Adnan (Mohammad Bakri), però com defensa la Layla (Amal Kais), la seva abnegada esposa i mare de la seva filla, ja és com ell.

El sentiment d'animositat entre el pare i el fill és mutu. Abu Adnan està escrivint el seu testament, en què declara que després de la seva mort ho cedirà tot al temple, fins i tot casa seva i el seu hort de pomeres, desheretant el seu únic fill, l’Adnan. Aquest gairebé no parla amb el seu pare i vol ser diferent. Tot i això, tots els que el coneixen pensen que l’Adnan és un antic metge convertit en el borratxo del poble, que culpa de tots els seus problemes la seva família desestructurada i creu saber-ho tot millor que ningú. L’Adnan es troba en tan mal estat que el seu cunyat el visita al seu hort "de merda" per demanar-li que es divorciï de la seva germana, que estima massa el seu marit com per deixar-lo. El personatge de la Layla es fa servir per suggerir certa esperança, però és massa perifèric perquè aquest missatge arribi a funcionar.

Per si els problemes familiars no fossin prou, la ciutat està ocupada per les forces israelianes. Els protagonistes han de travessar punts de control si volen entrar i sortir del territori. No poden fer el que vulguin. "Per a què és aquest lloc de control?", és una pregunta que ni tan sols les persones encarregades del bloqueig volen respondre, o potser no poden; així són les coses. L’Adnan està a punt de ficar-se en un altercat amb un guàrdia, però la posició de poder és evident i acaba frustrat. Aquest és l'origen de les seves inseguretats? L'home exclama que vol anar a Damasc, un lloc on no ha pogut anar durant 50 anys, i ni tan sols la guerra de Síria sembla dissuadir aquest desig. Sembla que està a punt de llançar-se al precipici, fins que la seva vida fa un gir dramàtic i la pel·lícula canvia de to quan l’Adnan ha d'ajudar un misteriós soldat ferit a la guerra. El director fa servir aquesta trobada per aportar context a alguns dels temes de la pel·lícula i proporcionar a l’Adnan un cos físic que l'ajudi a enfrontar-se a la boira de la seva ment.

Kaleem Aftab – cineuropa.org