Tribunal

‘Tribunal’: Sense ‘slumdogs’ ni milionaris

Un fabulós document sociològic sobre l'Índia. Un retrat realista d'una societat gairebé desconeguda per a l'home blanc

Aquesta premiada pel·lícula índia és un fabulós document sociològic sobre el país asiàtic. A partir d'un rocambolesc judici a un veterà cantant (el de la foto), acusat d'induir al suïcidi un humil netejador de clavegueres, se'ns mostra un tros de vida, un fresc il·lustratiu dels usos i costums menys exportats de l'Índia, sense vaques sagrades, monsons ni casaments exòtics. No hi ha intriga ni tensió en el judici, de tints surrealistes. És més aviat l'excusa per entrar a les vides privades dels protagonistes. Tampoc hi falta, com és natural, la crítica subjacent a la justícia local, obsoleta i alhora menys altisonant i protocol·lària, ja que no fan servir perruques ni «disfresses» i alhora tot sembla més improvisat. Les peculiaritats del jutge, per exemple, les hem vist en mil pel·lícules americanes, en general com a toc còmic per alleujar alguna tensió.

A Tribunal hi ha drama i hi ha comèdia, gairebé sempre soterrada, però sobretot hi ha observació. És un retrat realista d'una societat gairebé desconeguda per a l'home blanc. En lloc d'aturar-se en slumdogs (pàries) i milionaris, ens deixa entrar a casa de la classe mitjana, i alta, però sense passar-se, detall que per si sol converteix l'òpera prima de Chaitanya Tamhane en un testimoni únic.

Federico Marín Bellón – hoycinema.abc.es